Resultats de la cerca

Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis

És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un…

Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó

La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí segle IV i que amb la presa de Constantinoble 1435 va ser convertida en mesquita La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec

L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan  apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge   Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el  parc de l’Agulla  i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la  Casa de la Culla  i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el  Parc de la Séquia

Fill de Tomàs Planes Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Feu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista

Professor de geografia a Viena 1885 i a Berlín 1906, on fou també director del museu oceanogràfic i president de la Societat de Geografia Gran especialista en geomorfologia, estudià el glacialisme del Quaternari a les regions alpines, on trobà, amb la collaboració de Brückner, els vestigis de quatre fases glacials les de Günz, Mindel, Riss i Würm Escriví Die Vergletscherung der Alpen ‘El glacialisme dels Alps’, 1882, Schwankungen des Meeresspiegels ‘Oscillacions del nivell marí’, 1882, Die Eiszeit in den Pyrenäen ‘L’època glacial als Pirineus’, 1884, Morphologie der Erdoberfläche ‘Morfologia…

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando