Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
peripatetisme
Filosofia
Conjunt doctrinal força heterogeni propi de l’escola del Liceu, que havia fundat Aristòtil i que rebé el nom de περίπατος (‘passeig’) pel fet que moltes lliçons hi eren donades tot passejant o potser, simplement, en una galeria.
La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les recopilacions d’…
pellroja
Nom donat pels europeus a l’individu de certes tribus ameríndies que ocupen els boscs del Canadà, la conca del Mississipí i la península de Florida, pel costum que tenen de pintar-se la cara amb colors roigs.
pedraferit
Entomologia
Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat, i que externament presenten la pell llisa i amb colors virolats; sovint tenen un esperó de forma variable en el darrer segment abdominal.
Es nodreixen de tota mena de plantes, bé que abunden més en els conreus
llei Òmnibus
Dret
Nom amb què es designen les modificacions legislatives que afecten diversos textos legislatius i que tenen la seva causa en la reforma estructural d’una matèria o en el desenvolupament d’una decisió política que afecta diversos sectors.
Han estat conegudes, per exemple, les reformes legislatives impulsades pel Govern de la Generalitat que presideix Artur Mas i aprovades pel Parlament de Catalunya al desembre del 2011, derivades de la política d’austeritat i de reducció del dèficit públic de la Generalitat a través de la reestructuració del sector públic i de l’adopció de mesures de dinamització de l’economia Aquestes anomenades lleis òmnibus integren la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millora de la regulació normativa i la Llei 11/…
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els rotavirus aquests…
escal·lònia
Botànica
Jardineria
Nom de diverses espècies arbustives del gènere Escallonia, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes, dentades, inflorescències paniculades i fruit en baia o en càpsula; originàries de l’Amèrica del Sud, sovint són emprades en jardineria.
element oposat
Matemàtiques
Nom que hom acostuma a donar a l’element invers en una estructura algèbrica associativa: x*(y*z) = (x*y)*z, commutativa: x*y = y*x i amb un element neutre, i hom sol designar-la per 0.
Normalment, l’operació * és designada aleshores per + i l’invers OOO d' x , per − x
verdura
Parada de verdures d’un mercat
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres (enciams, cols, espinacs, etc) o les inflorescències (bròquil, coliflor, carxofes, etc), i que es mengen cuites o també fresques en amanides.
turbofan
turbofanRB211 de tres eixos coaxials, de l'avió Lockheed Tristar [Rolls-Royce]
Transports
Tecnologia
Nom donat als turboreactors en els quals l’aire aspirat no passa tot pel circuit de combustió, sinó que una part d’aquest aire circula perimetralment fins a mesclar-se amb els gasos que surten de la turbina.
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX