Resultats de la cerca

A la mort del seu cap, Ibn ‘Iyād es declarà independent a València 1146 Morí l’any següent en combat contra els cristians de Conca

Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria

Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…

Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…

Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…

Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…