Resultats de la cerca
Es mostren 30607 resultats
front antàrtic
Meteorologia
Front ondulat que a l’hemisferi sud separa la massa d’aire antàrtica, molt freda, de la massa d’aire polar, menys freda.
front àrtic
Meteorologia
Front ondulat que a l’hemisferi nord separa la massa d’aire àrtica, molt freda, de la massa d’aire polar, menys freda.
ilang-ilang
Botànica
Arbre originari de l’Àsia meridional les flors del qual produeixen un oli d’olor dolça molt emprat en la fabricació de perfums.
níquel carbonil
Química
Compost d’estructura especial, molt tòxic, refringent i d’una olor desagradable, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.
És poc soluble en aigua i soluble en líquids orgànics Per l’acció de la calor es dissocia, segons l’equació El punt d’ebullició és de 43,2°C, i el de solidificació, de -23°C Els vapors produeixen irritació, congestió i edema pulmonar Una exposició llarga pot produir càncer de pulmó
pepònide
Pepònide (síndria)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, sincàrpic i de pericarpi més o menys endurit, que prové d’un ovari ínfer, unilocular i amb les placentes molt desenvolupades.
És característic de les cucurbitàcies
parc urbà
Un aspecte del parc urbà Torras Villà de Granollers amb el monument a la sardana aixecat el 1976
© Fototeca.cat
Urbanisme
Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.
Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes, el de l’Escorxador, el de l’Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, el del Castell de l’Oreneta…
panèol
Micologia
Gènere de bolets petits, de la família de les coprinàcies, de capell campanulat, de cama prima i de làmines negres o molt fosques.
Es fan sobre fems o en herbeis
ostreids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels tetrabranquis, generalment monomiaris o molt anisomiaris, hermafrodites i sense sifons, peu ni glàndula del bissus.
Les dues valves són diferents i la xarnera no té dents
polsada
Porció d’una cosa en forma de pólvores o de trossets molt menuts que hom pot agafar amb el polze i l’índex.
protists
Protistologia
Grup molt heterogeni, actualment sense categoria taxonòmica, que comprèn organismes unicel·lulars (rarament cenocítics o pluricel·lulars sense diferenciació de teixits) i d’organització simple.
Inclou tant organismes procariotes, com els virus, bacteris i esquizofícies protists inferiors, com organismes eucariotes, tant de caràcter animal com vegetal protists superiors