Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
reixa de les calques
Indústria tèxtil
Engraellat que guia l’extrem lliure de les palanques que mouen els lliços, en el teler mecànic.
les Torres de Sanui
Caseria
Antic poble
Caseria disseminada i antic poble del municipi de Lleida (Segrià), a 5 km de la ciutat, al NW, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic
les Cases de Lloma
Caseria
Caseria del municipi de Moixent (Costera), al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
les Cases de Galiana
Caseria
Caseria del municipi de Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), al límit amb el de Fondó de les Neus.
pla de les Arenes
Peneplà situat al voltant dels 1 000 m d’altitud, al límit entre les Guilleries i la Selva, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major, dins el terme municipal de Sant Hilari Sacalm (Selva).
Intensament artigat, té diverses masies disseminades
pedraferit de les lleteresses
Entomologia
Eruga de l’esfinx de les lleteresses (Hyles euphorbiae), que hom troba sobre diverses euforbiàcies, de juny a desembre.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
coll de les Colomines
Pas (699 m alt) entre les valls de l’Aglí i de la Tet, que comunica Trevillac i Caramany (Fenolleda).
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
serra de les Espades
Serra
Alineació muntanyosa (3.332 m alt.) al S del pic de Posets, que separa les valls de Benasc (Saünc) i de Gistau.