Resultats de la cerca
Es mostren 7009 resultats
Jaume Carnisser
Cristianisme
Darrer abat perpetu del monestir de Santes Creus, elegit el 1608.
S'oposà a la decisió reial d’imposar la congregació del Cister als monestirs catalans A causa de la seva actitud fou empresonat Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma El resultat fou negatiu Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries
Tomàs Felip Riera i Rosés
Economia
Financer.
De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel
Pere d’Hortafà i de Saportella
Història
Cavaller, baró d’Hortafà, fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles.
Rebé de Lluís XI de França la castellania d’Òpol, però aviat prengué partit per Joan II de Catalunya-Aragó i defensà Perpinyà contra els francesos 1475 Obligat a exiliar-se en rendir-se la plaça, els seus béns foren confiscats El 1493, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a Catalunya, fou nomenat per Ferran II procurador reial governador dels comtats 1494 i portantveus de general governador
Kai Manne Börje Siegbahn
Física
Físic suec.
Fill de Karl Manne Siegbahn, es doctorà a la Universitat d’Estocolm el 1944 el 1951 fou nomenat professor al Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm i des del 1954 fou professor a la Universitat d’Uppsala Treballà en espectroscòpia, en l’anàlisi de la interacció entre les radiacions electromagnètiques i la matèria El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb NBloembergen i ALSchwalow
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge
Joan Marca
Rem
Remer.
Fou un dels pioners del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diferents títols en outrigger de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1928, 1929, 1930 i de Catalunya 1930 en outrigger de vuit amb timoner fou campió d’Espanya 1929, 1930, 1935, 1944 i de Catalunya 1929, 1930, i en iols de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1929, de Catalunya 1930 i competí en l’Europeu 1930
Joan Llort Corbella
Vela
Regatista.
S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya juvenil en la classe vaurien 1967 En la modalitat dragó, es proclamà campió d’Espanya absolut 1971 i participà en dos Campionats d’Europa 1971, 1973 En classe snipe, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, on formà tripulació amb Ramon Balcells pare i fill En aquesta classe també competí al Campionat d’Europa 1972
Jaume Carrasco Caudet
Rem
Remer i dirigent.
Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona, del qual fou directiu 1975-83 Es proclamà cinc cops campió d’Espanya 1955, 1957, 1959, 1960, 1962, dues vegades en dos amb timoner, i una en canoa, quatre sense timoner i vuit amb timoner Fou medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1955 en quatre sense timoner i competí a l’europeu del 1953 amb la selecció espanyola
Pau Nadal
Música
Violinista i violista català.
Es formà musicalment al monestir de Montserrat Fou violinista al servei de la casa del duc d’Alba El 1776 feu oposicions i guanyà la plaça de viola de la capella reial També en aquesta capella aconseguí, més tard, la plaça de violí, a la qual s’havia presentat amb divuit concurrents més La seva tasca com a intèrpret de violí li procurà una notable fama i reconeixement