Resultats de la cerca

Debutà al Club Beisbol Viladecans el 1990 Formà part del primer equip durant més de quinze anys i aconseguí nou Lligues 1992, 1997, 2000-06, diverses Copes de la Reina i fou quarta a la Copa d’Europa 2003 L’any 2008 ingressà al nou Club Softbol Viladecans i aconseguí una Lliga 2010 i una Copa de la Reina 2010 Es retirà al final de la temporada, però l’any següent assumí el càrrec d’entrenadora i guanyà novament la Lliga i la Copa de la Reina Fou internacional amb la selecció estatal

Competí a les files del Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Fou campiona de Catalunya 1985, i subcampiona 1986, amb Margarita Vaquero i campiona 1993, amb Eva Jiménez d’Espanya Guanyà els Campionats d’Espanya universitaris en individual 1996 i cinc tornejos internacionals de la ITF en individual i dos en dobles En categories de veterans guanyà amb el RCTB diversos Campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa per equips És també jugadora de pàdel del RCTB, amb el qual s’ha proclamat campiona de Catalunya per equips en diverses ocasions

Fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona RCTB L’any 1983 fou campiona de Catalunya en individual, campiona d’Espanya júnior en individual i en dobles, campiona del Trofeu Comte de Godó en dobles mixtos amb David de Miguel i medalla d’or en els Jocs Mediterranis en dobles amb Anna Almansa L’any 1986 fou subcampiona d’Espanya en dobles amb Inmaculada Varas Fou en diverses ocasions campiona de Catalunya i d’Espanya per equips amb el RCTB Com a jugadora de pàdel guanyà amb el RCTB diversos Campionats de Catalunya per equips

Destacà en categories inferiors i formà part de la selecció espanyola 2005-08, amb la qual fou subcampió d’Europa dels 500 m en línia 2006 i campió de la Copa Amèrica dels 3000 m en línia 2007 Membre del Barcelona Short Track i de la selecció catalana des del 2006, en categoria absoluta assolí dues medalles de bronze en la prova dels 300 m del Campionat d’Espanya 2012, 2013 El 2014 aconseguí el temps mínim per poder competir la temporada 2014-15 a la Copa d’Europa per categories Starclass

Format a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, també fou atleta del Club Atlètic Masnou, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Larios i el Futbol Club Barcelona Es proclamà quatre vegades campió d’Espanya 1993, 1997, 1998, 1999 i dues de Catalunya 1999, 2000 També fou campió català de llançament de pes en pista coberta 1999 i nou cops campió català de llançament de disc d’hivern Entre el 1995 i el 1999 millorà cinc cops el rècord català de llançament de disc Participà en els Jocs Mediterranis 1997

Competí pel Club Natació Barcelona, el Club Esportiu Universitari i el Futbol Club Barcelona Guanyà cinc cops el Campionat d’Espanya 1961, 1963, 1964, 1965, 1968 i vuit el de Catalunya 1963-66, 1968-71 dels 110 m tanques També fou campió d’Espanya dels 55 m tanques 1965 i de Catalunya dels 50 m tanques 1968 en pista coberta Establí els rècords catalans i estatals dels 110 i els 200 m tanques a l’aire lliure i dels 50 i els 55 m tanques en pista coberta

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

L’any 1899 participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de tennis de dobles masculins amb R Tey 1907 Durant la dècada de 1900 i 1910 fou membre de la junta de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i l’any 1909 participà en la fundació de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya, de la qual fou el primer secretari Publicà el llibre Lawn-Tennis 1914 Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou també un dels pioners de l’esquí a Catalunya

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92