Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Lluís González i Mestres
Física
Físic.
Membre del CNRS Centre National de la Recherche Scientifique des del 1972 Inventor del bolòmetre luminiscent, la seva recerca ha estat interdisciplinària i s’ha dedicat a la física de partícules, l’astrofísica, la cosmologia, la física nuclear, la física de la matèria condensada i la química, tant des del punt de vista teòric com de l’experimental Sovint s’ha centrat en possibles violacions de la teoria de la relativitat El 1995 proposà l’existencia del superbradió, un tipus de preó amb matèria i energia positives i amb velocitats crítiques superluminals
Isabel Segura i Soriano
Literatura catalana
Historiadora, assagista i editora.
Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002
Marià Escriu i Fortuny
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català
Antoni Maria Fàbregas i Rosal
Literatura catalana
Novel·lista.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria
Santi Ibáñez

Santi Ibáñez
Cinematografia
Teatre
Actor de teatre, cinema i televisió.
S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons
Miquel dels Sants
Història
Nom amb què és conegut Miquel Argemir i Mitjà.
Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol
Bartomeu Garriga
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Monjo el 1520, fou elegit abat per al trienni 1559-62 i reelegit el 1566 i 1568-70 es retirà, poc abans del termini d’aquest segon període de govern, a l’ermita de Sant Dimes, en la qual morí Construí l’actual basílica del santuari sobre els fonaments del nou monestir aixecats en temps dels Reis Catòlics i deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola
Guillem de Montcada i d’Aragó
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1257-82).
Fill del senescal i baró d’Aitona Guillem Ramon I Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats 1261 i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida 1272 Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278 Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell
Guiu de Montpeller
Història
Cavaller.
Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte
Malta 2013
Estat
Les eleccions legislatives celebrades al març van comportar la fi de l’hegemonia del Partit Nacionalista del primer ministre sortint, Lawrence Gonzi, els darrers vint anys Amb una participació del 93%, els laboristes, liderats per Joseph Muscat, es van imposar amb el 55% dels vots El nou executiu de Muscat va aprovar, el 12 de novembre, la polèmica reforma de la llei sobre la ciutadania maltesa, a partir de la qual es preveu l’adquisició de la ciutadania i el passaport comunitari per un import de 650000 euros