Resultats de la cerca

El 1999 aconseguí la medalla de bronze en la primera edició de la Copa del Rei de pesca d’altura En la mateixa competició, guanyà la medalla d’argent 2000 i l’or 2003 A la Copa d’Espanya aconseguí l’or 2006 i l’argent 2009 Aconseguí el bronze al Campionat d’Europa de pesca d’altura amb curricà 2005 i l’or al Campionat del Món per equips 2006 El 2008 aconseguí l’or al Campionat del Món de clubs de pesca amb curricà amb el Club de Pesca Mar Sport d’Arenys de Mar

Vinculada a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb el seu germà Jordi, amb el qual es proclamà subcampiona d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campiona d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, el 1986 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Espanya i fou subcampiona de la Copa d’Europa Representà la selecció espanyola de patinatge entre el 1982 i el 1988 Té la medalla al mèrit esportiu

Davanter format al Club Hoquei Vila-seca, jugà amb aquest equip dues temporades a primera divisió 2004-06 Debutà en la màxima categoria amb el Lleida Llista Blava 2006-07 i la temporada següent fitxà pel Tenerife, 2007-11 amb el qual guanyà la Copa CERS 2008 Després jugà amb el Vendrell 2011-13 i el Reus Deportiu 2013-15 L'any 2015 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual el 2016 guanyà una Lliga, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i una Copa Continental La temporada 2016-17 fitxà per l'equip italià CGC Viareggio

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007

S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb el seu germà Carlos, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles Participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa En aquests darrers assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampiona de la Copa d’Europa 1978 i guanyadora del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Fou entrenadora internacional de parelles i individuals