Resultats de la cerca

El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols

Estudià medicina El 1901 fou enviat a l’Equador en una expedició científica on se li desvetllà l’interès per l’etnologia, que centrà sobretot en l’estudi dels pobles andins Posteriorment fundà el Musée de l’Homme de París 1937 Publicà, entre d’altres, Ethnographie ancienne de l’Équateur 1912-22 i Les origines de l’homme américain 1943 en les quals, mitjançant dades de l’arqueologia, la lingüística, l’etnologia i l’antropologia física, reconstruí el poblament americà

El 1860 fundà l’institut de religioses de la Sagrada Família a la Seu d’Urgell, dedicada a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians, que l’any 2011 tenia cases a onze països d’Europa i Amèrica Des del 1953 hi ha introduïda la causa de canonització El 2010 el papa Benet XVI li concedí la beatificació, i la cerimònia fou celebrada el 9 d’octubre de 2011 a la Seu d’Urgell

Collaborà a “El Camí”, “La Revista” i “La Publicitat” Fundà i dirigí la revista “Ofrena” D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica Ha publicat les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921, Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des oliviers París, 1927 Simpatitzant d’Acció Catalana, fou després representant oficiós d’Azaña a Barcelona Publicà també Política fiscal de la República 1933

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Estudià a Varsòvia, Berlín i París, on residí Actuà per tot el món i propagà el coneixement d’obres per a clavecí dels antics autors italians i alemanys Fundà a Saint-Leu-la Forêt una École de Musique Ancienne Enregistrà molts discs, com els d' El clavecí ben temperat , de JSBach Mde Falla escriví per a ella el seu concert per a clavecí Actuà sovint a Barcelona, i fou collaboradora de la “Revista Musical Catalana” Escriví obres com Musique ancienne 1910

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona, i amplià els seus estudis amb Higini Anglès Fou un dels iniciadors de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, que actuà fins el 1935, i aquest mateix any fundà l’agrupació Ars Musicae S'especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues El seu pare, Lluís Lamaña i Arenas Barcelona 1868 — 1964, publicà un treball sobre la vida musical barcelonina del 1875 al 1925 titulat Barcelona Filarmónica 1927

Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925