Resultats de la cerca

Fill d’ Antoine Breguet L’any 1907 construí el seu primer avió, el 1911 creà la Société Anonyme des Ateliers d’Aviation Louis Breguet , i el 1912 construí el seu primer hidroplà El 1919 fundà la Compagnie des Messageries Aériennes , que el 1923 es fusionà amb la Compagnie des Grands Express Aériens per formar l’ Air Union , companyia, al seu torn, que es fusionà amb d’altres per crear  Air France  el 1933 Fou el primer a estudiar sistemàticament els problemes del radi d’acció i de l’autonomia dels avions, i durant la Primera i la Segona Guerra Mundials fou constructor d’avions…

Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona 1946, fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya 1948, membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona 1951 i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales —AVEPA— 1961 Destacà en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca desenvolupada al Mercat Central del Peix de Barcelona 1951-78 Fou cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-73 El 1978 fou nomenat director…

Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona 1879-80, Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña 1884, Apuntes para la flora de España 1869, Flora farmacéutica de España y Portugal 1871, Nuevos apuntes para la flora de España 1872, Tratado de materia farmacéutica mineral 1873 i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática , en collaboració amb A Casasa 1885 Dirigí la revista El Restaurador Farmacéutico En…

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Practicà diversos esports i especialment la natació Fou campió de fons de les terres gironines i el 1944, en guanyar la primera travessia de l’estany de Banyoles, s’aficionà a les curses de llarga distància en aigües obertes Els anys cinquanta participà en tot tipus de travessies les que s’organitzaven al llarg del litoral català, golf de Roses inclòs, i les que havien assolit un cert renom internacional, com és el cas dels estrets de Gibraltar, del Bòsfor i dels Dardanels L’Ajuntament de Girona li atorgà la medalla d’or de la…

Fou un dels pioners de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya a la dècada dels anys vint en les especialitats d’outrigger i de iol de quatre amb timoner i, posteriorment, d’outrigger de vuit Fou internacional amb la selecció espanyola al Campionat d’Europa 1924 Retirat el 1931, fou designat capità de l’equip de rem del seu club Fou també vocal de la Federació Catalana de Rem i vicepresident de l’espanyola El 1956 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana, i el 1960, la medalla d’or al mèrit de l’espanyola

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la…

Vida i obra Fou apuntador i actor Prengué part en una polèmica literària amb Cándido María Trigueros amb l’opuscle Recurso de fuerza al Tribunal Trigueriano contra las Cartas del Diario Madrid 1788 El seu primer èxit fou el 1768 amb Perder por su tiranía reino, esposa y libertad Una bona part de les seves trenta-set comèdies i vuitanta sainets han restat manuscrits Escrigué el poema heroic España gloriosa por su ilustre hijo Barcelona 1779 Usà com a pseudònim Paulino Monthesinos Cijón , i Moratín el considerà un dels responsables del mal gust teatral del seu temps Bibliografia…

Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, formà part del comitè organitzador de la Primavera Fotogràfica de Barcelona 1983-88 i fou cap del departament de fotografia i arts visuals de la Fundació “La Caixa” 1991-2006 Membre del Comitè d’Adquisicions del Fons Nacional d’Art Contemporani del Ministeri de Cultura francès 1994-97, fou també directora artística de les edicions del 2002 i del 2003 del festival d’arts visuals Printemps de Septembre de Tolosa del Llenguadoc Del 2006 al 2018 fou directora del museu del Jeu de Paume Ha estat curadora de…

Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El…

Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha exercit de crítica d’art i de comissària d’exposicions de contemporani en diversos museus de l’Estat i és autora de nombroses monografies d’artistes contemporanis, com Vito Acconci, Jean Dibbets o Robert Wilson Directora de la Fundació Espai Poblenou de Barcelona 1989-95, fundà el Centre Gallec d’Art Contemporani 1994-98 També ha treballat a la Fundació Miró, el Museu Espanyol d’Art Contemporani o la Fundació Tàpies És editora de la sèrie Colección 20_21 d’Edicions Polígrafa, i ha estat membre del consell assessor…