Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Càstor Pérez i Diz
Música
Cantant d’havaneres.
Establert a Palafrugell des del 1970, aprengué a tocar la guitarra i de molt jove s’integrà en l’ambient musical de la seva localitat d’adopció L’any 1972 fou cofundador de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell amb el grup Port Bo, del qual fou director artístic 1976-93 Posteriorment formà amb Fonsu Carreras el grup Duet 1995 i, el 2003, formà L’Empordanet, que esdevingué una de les formacions de cançons marineres tradicionals de més prestigi L’any 2008 s’incorporà al projecte Cubacant dedicat a la recuperació de l’havanera antiga Dugué a terme també diversos treballs de recerca…
Marçal Sintes i Olivella

Marçal Sintes
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya Formà part de l’equip fundacional de la revista Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…
Tomàs Mallol i Deulofeu

Tomàs Mallol i Deulofeu
© Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista.
Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre arguments de…
Francesc Pardo i Artigas

Francesc Pardo i Artigas
© Bisbat de Girona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili Provincial…
Maria Rosa Font i Massot
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona i participa en iniciatives de defensa del medi ambient i de la vida cultural de l’Empordà Ha publicat els reculls de poemes Tres notes i el silenci 1989, Quadern d’Erinna de Telos 1989, Com ombres vives 1996, Aigua Llunyana 2000, premi Vila de Martorell, La llum primera 2005, premi de Poesia Festa d’Elx 2004, Des de l’arrel 2009, premi Cadaqués de poesia Rosa Leveroni 2008, Un lloc a l’ombra 2011, premi Carles Riba 2010, Em dic la veu 2017…
,
Gloria Lasso

Gloria Lasso
Música
Cantant, de nom real Rosa Maria Coscolín i Figueres.
Començà la seva carrera al final de la Guerra Civil Espanyola cantant en sales de festa de Barcelona acompanyada del primer dels seus sis marits, el guitarrista Guillermo Lasso L’any 1950 es traslladà a Madrid, on les seves aparicions a la ràdio li donaren una gran popularitat El 1954 s’installà a París, on es convertí en una de les intèrprets més populars de la revista musical El 1962 es traslladà a Mèxic, des d’on es donà a conèixer per tota l’Amèrica llatina Després d’uns quants anys retirada de l’escena, el 1985 tornà a França per enregistrar un nou disc i reprengué la seva carrera, al…
Joan Just i Bertran
Música
Director de coral i compositor.
Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de Quaderns de cançons…
Carles Pons i Forés
Teatre
Actor.
Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És considerat l’…
Emili Junyent
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor JMaluquer de Motes, ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca És catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999 Entre les seves publicacions cal destacar La Filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas 1980 i la direcció del volum I de la Història Política, societat i cultura dels Països Catalans 1996
Càndid Candi i Casanovas
Música
Compositor.
A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77