Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Juan de Antxieta
Escultura
Escultor basc format a Itàlia i relacionat amb l’escola de Valladolid.
Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII
Jaume Anton
Cristianisme
Religiós agustí del convent de Barcelona (1588).
Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes del Principat de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins el 1699 pel també agustí, Josep Massot
‘Antara ibn Šaddād
Literatura
Poeta de la tribu d’‘Abs de l’Aràbia central.
Fill d’un noble i d’una esclava negra Valent guerrer, figura com a heroi central de la novella de cavalleria Sīrat ‘Antar , que parla dels seus amors amb la seva cosina ‘Abla És autor d’una mu'allaqa
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
Sofonisba Anguissola
Pintura
Pintora italiana, la més gran de sis germanes artistes.
Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc
Giovanni Andrea dell’Anguillara
Filosofia
Humanista italià.
És autor d’una traducció de les Metamorfosis 1561 d’Ovidi en octaves italianes, i de l’adaptació Edipo 1556 de la tragèdia de Sòfocles, en la qual introduí elements de caràcter popular
Ramon d’Anglesola
Cristianisme
Bisbe de Vic (1264-98).
Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals
Josep Anglès
Cristianisme
Frare franciscà de l’observança i bisbe de Bosa (Sardenya) des del 1586 fins a la seva mort.
Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya, seguí l’escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum Madrid, 1586 i Opiniones in librum quartum sententiarum Roma, 1579, que foren repetidament publicades
Angilbert
Història
Literatura
Poeta i funcionari de la cort carolíngia.
Formà part de l’acadèmia palatina amb el sobrenom d’Homer Escriví poemes històrics en els quals lloa el monarca franc Anà diverses vegades d’ambaixador de Carlemany a Roma, en una de les quals acompanyà Fèlix d’Urgell, acusat d’heretgia El 790 esdevingué abat laic de Centula, o Saint-Riquier fou el restaurador de l’abadia que, sota el seu govern, conegué la seva època més florent De les seves anteriors relacions amb Berta, filla de Carlemany, nasqué Nithard, futur historiador
Fra Angelico
L’Anunciació , de Fra Angelico (Museo dell’Angelico, Florència)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Guido (o Guidolino) di Pietro, pintor italià.
L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…