Resultats de la cerca

Destacà en llançament de pes, prova en la qual fou dues vegades campió d’Espanya 1929, 1930 i tres de Catalunya 1930, 1931, 1933, i també en les curses en pista fou campió d’Espanya 1932, 1934 i de Catalunya 1932 de 400 m tanques i campió de Catalunya de 800 m 1927 i de 1500 m 1927, 1928 Tingué els rècords de Catalunya de 400 m tanques 1932 i de relleus 4 × 100 m amb la selecció catalana 1927 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Felip Tugas Masachs

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Jugà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol abans de ser entrenador, faceta en la qual destacà al Club Esportiu Hispano Francès a partir de la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya juvenil i ascendí a primera divisió amb el primer equip Treballà com a tècnic de la Federació Espanyola i dirigí la selecció estatal juvenil També ha entrenat l’equip de l’Hispà Basket, hereu de l’Hispano Francès Com a directiu, formà part del patronat de la Fundació del Bàsquet Català i de la junta directiva del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

S’inicià a l’escola Santa Clara i destacà en totes les categories en la modalitat de floret Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campiona d’Espanya per equips 1989, 1990, 1991, 1994 i campiona de Catalunya individual 1993 El 1991 disputà la Universíada i el Campionat del Món amb la selecció espanyola Tot i desenvolupar tota la carrera esgrimística com a floretista, els anys 1995 i 1996 guanyà les dues primeres edicions del Master de Catalunya d’espasa femenina Com a tiradora es retirà l’any 1997 És àrbitra estatal d’espasa, floret i sabre

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar i al Club Motonàutic de Catalunya, s’inicià el 1972, però no començà a competir fins l’any 1979 Destacà en la modalitat off-shore formant tàndem amb Francesc Cerdans, amb qui assolí el tercer lloc en el Campionat del Món 1984 Es proclamà campió de Catalunya 1982, 1983 i d’Espanya 1980, 1982, 1983, 1984 en diferents classes Posteriorment, també competí amb Josep Maria Diamant sota el gallardet del Club Nàutic Mataró, i durant uns quants anys pilotà per a l’escuderia Toleman Group als Estats Units

Competí amb el GEiEG i destacà en les proves combinades Es proclamà campiona de Catalunya de salt d’alçada 1988, 1991 i 200 m 1989 i establí els rècords catalans d’aquesta darrera prova 1989, amb l’equip del seu club, i d’heptatló 1992 En pista coberta, fou campiona d’Espanya de pentatló 1987, 1988, 1992 i salt d’alçada 1988, i establí dos rècords estatals 1987, 1988 i tres de catalans 1987, 1988, 1991 de la prova combinada Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions Fou escollida millor atleta catalana l’any 1988 Es retirà el 1994

Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs