Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Adrià Trescents i Ribó
Cristianisme
Germà de les Escoles Cristianes, conegut com a germà Adrià.
Estudià a l’escola dels Germans de La Salle L’any 1933 ingressà a Cambrils a l’aspirantat dels Germans de les Escoles Cristianes, congregació a la qual pertangué com a religiós fins a la seva mort Es dedicà a l’ensenyament de nens i joves i a l’atenció personal als marginats Dirigí l’escola La Salle Barceloneta 1957-66, i fundà l’escola Proa de Badalona l’any 1966 El 1971 creà el centre Ramon Albó de protecció de menors
Agustí Trilla i Alcover
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any
South African Party
Història
Partit polític sud-africà.
Fou creat pel general Louis Botha, amb la fusió de diversos partits bòers i anglesos de tendència moderada Vencé àmpliament a les eleccions del 1910 sobre els seus rivals més forts, els unionistes de Jameson i els laboristes de Creswell El partit esclatà el 1913 quan Hertzog abandonà el govern i fundà el Partit Nacionalista El 1924 una aliança entre laboristes anglesos i nacionalistes bòers vencé el SAP, dirigit pel general Smuts, i aquest el desfeu, i originà més tard l’United Party
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
Barbet Schroeder
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Educat a París, el 1964 fundà una productora, amb la qual dirigí More 1969, La vallée 1971, el documental General Idi Amin Dada 1974 i Tricheurs 1983 Installat als EUA, ha dirigit Barfly 1987, Single White Female 1992, Desperate Mesures 1998, Our Lady of the Assassins 2001, Murder by Numbers 2002 i Inju, la bête dans l’ombre 2008, a més dels documentals Koko, le gorille qui parle 1978, The Charles Bukowski Tapes 1985 i L’Avocat de la terreur 2007
Pedro Sarmiento de Gamboa
Història
Navegant gallec.
Escriptor i matemàtic, el 1557 es traslladà al Perú i explorà el Pacífic Sud amb Álvaro de Mendaña Per encàrrec del virrei Francisco de Toledo escriví una Historia de los incas i explorà l’estret de Magallanes 1579 El 1584 fundà les ciutats de Nombre de Jesús i Rey Don Felipe, que desaparegueren Mentre preparava una expedició de socors a aquestes dues ciutats, fou capturat pels anglesos 1586 i després pels hugonots francesos 1590 Desaparegué en un viatge a Mèxic
Cosme Salvà
Història
Economia
Anarcosindicalista.
Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22
Philipp Jakob Spener

Philip Jacob Spener
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg alsacià, fundador del pietisme.
Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic
Philippe Soupault
Literatura francesa
Escriptor francès.
Formà part del moviment dadà i fundà, amb ABreton i LAragon, la revista surrealista Littérature 1919, on publicà, també en collaboració amb Breton, Les champs magnétiques 1920 Dels seus llibres poètics cal remarcar Aquarium 1917, Rose des vents 1920, Odes 1945, Chansons 1949, Vous m'oublierez 1967, Poèmes retrouvés 1918-1981 1982, etc Conreà també el periodisme, la novella i l’assaig Guillaume Apollinaire 1928, Charles Baudelaire 1931, Essai sur la poésie 1950, Alfred de Musset 1957, Écrits sur la peinture 1980, etc
Joan Solà i Pairó
Veterinària
Veterinari.
S'establí a Vic 1960 on fundà una oficina d’assessorament als ramaders Als anys seixanta impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1980-88, dirigeix explotacions ramaderes Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i collaborà en la primera diagnosi 1982 és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines