Resultats de la cerca

Davanter format al Club Patí Flix, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1990-91 Posteriorment jugà al Club Hoquei Vila-seca 1996-98, retornà al CP Flix 1998-2001 i novament al CH Vila-seca 2001-06 Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà el Campionat del Món de categoria B a Macau 2004

Germà de Ceferí Cella Jugava de davanter S'inicià al Gràcia 1913-15 i posteriorment milità a l’Espanya 1915-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1917 Posteriorment jugà cinc temporades al FC Barcelona 1920-25, amb el qual disputà 123 partits i marcà 17 gols Es proclamà campió de Copa 1922 i fou campió de Catalunya 1922, 1925

Formada al Club Sant Gervasi de Barcelona, posteriorment jugà al Club de 7 a 9 i al Club Diagonal Tingué com a entrenadors Josep M Oliva i Leo Klite Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions Participà en diverses Copes del Món i formà part de la selecció espanyola 1981-92 És propietària de la installació Bowling Pedralbes Barcelona

Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista  Antoni Barnils Viñas

Debutà a segona divisió al CE Sabadell com a interior Disputà la final de la Copa del 1935 Aquella temporada, el Sabadell fou subcampió de la categoria d’argent i l’anterior 1933-34 havia guanyat el Campionat de Catalunya La temporada 1934-35 ingressà al Barça Després de la Guerra Civil jugà al Girona Fou convocat per la selecció catalana 1936

Debutà en la màxima categoria amb el Granada 1968-72 Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1972-74, però l’arribada de Johan Cruyff el relegà a la banqueta Disputà 54 partits i marcà 17 gols amb el Barça Després jugà amb l’Hèrcules, el Llevant i el Tenerife En retirar-se feu d’entrenador i, entre d’altres, dirigí el Tenerife

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio

Migcampista que començà la seva trajectòria al Partizan de Belgrad 1985 S’incorporà al Mallorca 1992-93, en la segona divisió, i el 1995 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona fins a la meitat de la temporada 1997-98, que fou traspassat a l’Extremadura Posteriorment tornà a Sèrbia, on jugà al Sartid de Smederevo fins el 2004

Extrem que s’inicià al Sol de América Fitxà per l’Espanyol 1973-77, amb el qual jugà 30 partits de Lliga i marcà 7 gols A l’espera que obtingués la doble nacionalitat, el 1974 el club va fitxar un altre estranger Després de dues temporades sense poder disputar partits oficials, es reincorporà a l’equip la temporada 1976-77