Resultats de la cerca

S’inicià en el tennis al CT la Salut i es proclamà campió de Catalunya júnior 2001 A partir del 2005 es dedicà al pàdel i compaginà la competició en l’àmbit universitari i federatiu En el primer, guanyà cinc campionats catalans consecutius 2005-09 i tres d’estatals 2005, 2006, 2008 En l’altre, fou campió de Catalunya en tres ocasions 2008, 2009, 2010 i guanyà el Circuit Català de Pàdel 2009 i la Copa de Campions 2010, d’àmbit estatal Formà part del CT Castelldefels 2006-08 i, posteriorment, passà al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009…

Jugà a l’equip de l’INEFC de Lleida 1985-2005, del qual fou capità, i aconseguí tres vegades el Campionat de Catalunya Jugà amb la selecció catalana 1989-99, amb la qual guanyà quatre Campionats d’Espanya Jugà amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí l’equip femení de l’INEFC de Lleida 1990-95, les seleccions catalana i espanyola juvenils 1994-95, la selecció catalana absoluta 1995-96, l’equip masculí de l’INEFC Lleida i l’equip Catalunya Almogàvers 2009-10 a la lliga Superibèrica Com a seleccionador català fou campió d’Espanya territorial 1996 Fou responsable de la International…

El petit dels tres germans Càceres començà a jugar a les categories inferiors del FC Barcelona, amb el primer equip del qual disputà alguns partits la temporada 1993-94 quan era júnior i guanyà la Copa del Rei La campanya 1994-95 jugà amb el CP Vic i la 1995-96 fitxà per l’Igualada HC, amb el qual conquerí tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment milità dues temporades al CE Noia 2008-10 i una al CP Monjos de primera divisió 2010-11 Fou internacional júnior i absolut amb la selecció…

Davanter format en els equips inferiors de l’Igualada Hoquei Club, debutà a la màxima categoria la temporada 1994-95 Posteriorment jugà a l’equip italià de Novara 1999-2000 i el Futbol Club Barcelona 2000-03, i retornà a l’Igualada la temporada 2003-04 Aconseguí cinc Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, quatre Lligues espanyoles 1997, 2001, 2002, 2003 i una d’italiana 2000, com també una Copa italiana 1995 i dues Copes del Rei 2002, 2003 Formà part de la selecció catalana que guanyà el mundial B de Macau 2004

Davanter format al CP Ripoll, el 1995 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria Jugà en el CP Vic 1997-2004, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001, tornà al Voltregà 2004-06, passà al CP Vilafranca 2006-08, amb el qual pujà a l’OK Lliga, i es retirà al Cerdanyola HC 2008-09 També fou campió d’Europa juvenil i júnior amb la selecció espanyola 1995, 1998 i guanyà una Copa Llatina sub-23 1999

Davanter format al CP Voltregà, club en el qual transcorregué tota la seva carrera esportiva El 1980 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga Catalana 1991 i disputà tres finals de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Recopa 1992 També fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

Davanter que s’inicià al Club Patí Vic, on també practicà l’hoquei sobre patins Posteriorment jugà al CHL Igualada, al CHPL Valladolid 2004-05 i, des de la temporada 2005-06, al Rubí Cent Patins En el seu palmarès figuren tres Copes del Rei, una amb el Valladolid 2005 i dues amb el Rubí 2006, 2009, i una Copa Confederació 2009 amb l’equip vallesà Fou internacional amb la selecció espanyola i la catalana

Jugà als clubs Santiago Apóstol, CE Laietà, RCD Espanyol i el CB l’Hospitalet durant divuit anys Treballà com a fisioterapeuta al CB l’Hospitalet 1976-81, al CB Granollers 1981-82 i al primer equip de basquetbol del FC Barcelona 1982-2016 Com a fisioterapeuta del Comitè Olímpic Espanyol participà en els Jocs Olímpics 1984-2008 És membre honorari de la National Athletic Trainer’s Association EUA i de l’Associació Italiana de Fisioterapeutes Esportius, i ha estat mereixedor de la medalla de l’orde esportiu de l’Estat espanyol 2006 L'any 2016 passà a formar part del projecte acadèmic del FC…

Format com a davanter al Club Esportiu Noia, debutà a divisió d’honor la temporada 1987-88 Posteriorment jugà a les files del Piera 1988-89, retornà al CE Noia 1989-91 i continuà al Futbol Club Barcelona 1991-92, el Vilafranca 1992-94, el Piera 1994-96 i 1998 i el Sant Pere de Riudebitlles 1996-98 Amb el CE Noia guanyà una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988 i una Supercopa d’Europa 1990 Fou membre de la selecció espanyola

Membre del Club Bowling Barcelona, s’inicià el 1978 amb els entrenadors Josep M Oliva i Marcial Ovide Marron A partir del 2001 obtingué diversos èxits esportius, entre els quals cal destacar el Campionat Nacional de Bowling 2001 i el Campionat de Catalunya 2004 Disputà la Copa d’Europa Individual 2001 i, el 2005, formà part de la selecció catalana en competicions estatals