Resultats de la cerca

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

Fou fundat el 1952, inicialment amb l’hoquei com a activitat principal i posteriorment també amb el patinatge artístic L’equip sènior femení fou el que més èxits assolí, ja que la temporada 1989-90 guanyà l’edició inaugural de la Lliga Catalana, la primera que hi hagué a tot l’Estat espanyol, i el 1993 fou subcampió d’Espanya

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el Mundial

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Com a patinadora, fou campiona de Barcelona i de Catalunya l’any 1984 i guanyà tres medalles d’or en el Campionat d’Espanya 1981, 1982, 1984 En els Campionats d’Europa, assolí una medalla de plata 1982 i una d’or 1984 Disputà cinc Mundials, dels quals destacà un cinquè lloc 1983