Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Carlos Reyles
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví Beba 1894,…
Horacio Quiroga
Literatura
Contista uruguaià.
D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de…
Josep Maria Beà i Font
Disseny i arts gràfiques
Autor de còmics.
Els anys 1983-84 fou coeditor de la revista Rambla , en la qual portava la direcció artística Els anys setanta consolidà el seu llenguatge a través d’històries basades en la ciència ficció i el terror, com ara Historias de la taberna galáctica 1979-81 i En un lugar de la mente 1980-82 El 1983 aparegué el seu conegut personatge Gatony , que protagonitzarà la sèrie Siete vidas 1985 i La muralla 1987 Darrere la seva obra de ficció s’amaga, però, un humor de to crític i àcid Durant uns anys féu algunes obres signades amb el pseudònim Sánchez Zamora , que es caracteritzen per un estil…
Jiang Zemin
Política
Polític xinès.
Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre…
Xosé Filgueira Valverde
Història
Literatura
Erudit gallec.
Director del museu de Pontevedra, del qual fou cofundador, així com del Seminario de Estudos Galegos 1923 Són importants els seus estudis sobre lírica galaicoportuguesa i literatura portuguesa del segle d’or Camões , 1954 Són obres seves Cancioneiriño 1932, Cancionero musical de Galicia 1942, El libro de Santiago 1948, La artesanía en Galicia 1953, la biografia El arzobispo Lago González 1967, Historias de Compostela 1970, Baldaquinos gallegos 1987, amb JRamón y Fernández-Oxea, i Fray Martín Sarmiento 1695-1772 1994 i els reculls d’assaigs sobre literatura i història gallegues Adral 1971,…
Fred Hoyle
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou un dels principals defensors de la teoria de l’Univers anomenada de l’estat estacionari , que sosté que l’univers és en constant expansió, al temps que hi té lloc una contínua creació de matèria que en manté inalterada la densitat També investigà la cosmogonia del sistema solar i donà a conèixer un model anomenat del camp magnètic central Del 1967 al 1972 fou director de l’institut d’astronomia teòrica de la Universitat de Cambridge Publicà nombroses obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar Frontiers of Astronomy 1955, Galaxies, Nuclei and Quasar 1965,…
Guillem VIII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1177-1202), fill i successor de Guillem VII.
Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva Protegí els…
Maria Carolina d’Àustria
Història
Reina de Nàpols i Sicília.
Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al…
Norman Mailer
Literatura
Novel·lista nord-americà.
A The Naked and the Dead 1948 fa una narració vigorosa sobre la lluita entre els EUA i el Japó al Pacífic Posteriorment ha escrit The Deer Park 1955, impregnat de nihilisme existencial, i An American Dream 1965 i Why are We in Vietnam 1967, on fa una crítica aguda de la societat nord-americana, Existential Errands 1975 sobre Cassius Clay,, The Executioner's Song 1979, sobre l’execució de Gary Gilmore, Tough Guys Don't Dance 1983, de la qual dirigí una adaptació cinematogràfica l’any 1987, Harlot's Ghost 1991, Oswald’s Tale 1996, The Gospel According to the Son 1997 i The Time of…
Jean Leclerq
Cristianisme
Medievalista francès.
Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions…