Resultats de la cerca

Membre de l’AE Sant Martí Esport, es proclamà campiona d’Espanya de trios 1993 Formà part de la selecció espanyola en el Campionat del Món 1993

Membre de la Societat de Caçadors de Santa Cristina, fou campió de Catalunya 2006 a Sant Martí Sarroca amb la seva gossa Fosca, de raça brac francès

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí

El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia al segle XV la parròquia era dedicada a sant Martí Al segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet

De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d’Argestues i de Miravall Pertany a la vall d’Aguilar, antic territori del vescomtat de Castellbò

Esmentada al segle XI com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del segle XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva

Aquesta església, avui desapareguda, era situada sobre l’antiga via del Conflent, a l’est del poble de Llupià Esmentada des del 958, depengué de Sant Martí del Canigó

Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…

Al s XIX formava un municipi independent L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera