Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Sacerdot 1898 i professor del seminari de Laval, bisbe de Bayeux i Lisieux 1928 i de Reims 1930, fou creat cardenal 1931 i arquebisbe de París 1940 Conscient de la descristianització de les masses obreres i camperoles, fundà la Mission de France 1941 i, a petició d’HGodin, la Mission de Paris 1943, de la qual nasqué l’experiència dels sacerdots obrers Foren cèlebres les seves cartes pastorals Essor ou déclin de l’Église 1947 i Le prêtre dans la cité 1949

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc

Fill del filòsof Frédéric Paulhan, el 1920 esdevingué secretari de la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director del 1925 al 1940 Membre de la Resistència intellectual durant la Segona Guerra Mundial, fundà la publicació clandestina Les lettres françaises 1941 La seva obra, alhora concisa i paradoxal, es compon d’assaigs crítics i contes enigmàtics Le guerrier appliqué 1915, Les fleurs de Tarbes 1941, Clef de la poésie 1944, Causes célèbres 1950 Obtingué el Grand Prix de literatura de l’Académie Française

Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué

Fou professor de les universitats d’Ankara, Princeton, Berlín, Pisa i Viena, membre de diverses acadèmies i societats científiques europees i nord-americanes i doctor honoris causa per les universitats de Bordeus, Lecce i Atenes Fundà la revista “Anatolia”, i entre les seves nombroses publicacions cal destacar Die Kunst der Hethiter ‘L’art dels hitites’, 1961, The Birth of Greek Art 1968, Alt Smyrna ‘Esmirna antiga’, 1983 i Griechische und römische Kunst in der Türkei ‘Art grec i romà a Turquia’, 1987

El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art