Resultats de la cerca
Es mostren 64169 resultats
Palau-solità i Plegamans
Vista aèria de Palau-solità i Plegamans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Vallès Oriental, travessat de N a s. per la riera de Caldes.
Situació i presentació El municipi de Palau-solità i Plegamans, d’una extensió de 14,93 km 2 i situat a l’extrem oriental de la comarca, limita a llevant i de N a s amb els termes de Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Parets del Vallès mitjançant l’enclavament de Vila-rosal i Mollet del Vallès, tots pertanyents a la comarca del Vallès Oriental A ponent, el municipi termeneja amb els de Sentmenat i Polinyà, a migdia amb Santa Perpètua de Mogoda i per un petit sector a llevant amb l’enclavament de l’estany de Gallecs, pertanyent a Montcada i Reixac El municipi és format per una plana central…
castell de Montpalau

Un aspecte de l’antiga fortificació de Montpalau, a Arguelaguer (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), les ruïnes del qual s’alcen damunt la riba dreta del Fluvià, al S del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall
).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva Inicialment el castell depengué del de Sales el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer
gallarda
Dansa i ball
Antiga dansa de tipus senyorial (era una dansa alta) de ritme viu i alegre estesa per Europa, especialment a França, als s. XVI i XVII.
A Catalunya era molt freqüent al s XVIII, en una versió molt moguda fou blasmada per moralistes s’ha conservat fins al s XX al Baix Llobregat
Amèrica Llatina
Seguint criteris econòmics, polítics i socials, conjunt de regions americanes, continentals o insulars, al S del Río Grande del Norte.
Seguint criteris culturals i històrics, però, l’Amèrica Llatina comprèn només els països colonitzats per castellans, portuguesos i francesos al S dels EUA
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…
capritx
Música
Fragment instrumental o vocal de forma lliure que en el període barroc s’identificà amb el ricercare
i la fantasia.
Al començament del s XVIII hom donà aquest nom a obres didàctiques difícils, especialment per a violí Pietro Antonio Locatelli, Jacques-Rode, Niccolò Paganini
la Vall d’en Bas
Explotació agrícola a Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d’en Bas, al S d’Olot, travessat pel Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…
rinforzando
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’interpretar reforçant el so de cada nota o acord, de forma individual.
Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte
Sant Antoni d’Ulldemolins
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), als vessants septentrionals del Montsant, al S del terme, vora l’antic camí d’Albarca a Margalef.
D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l’ermità Jeroni de l’Albi, i el 1558 se’n feu càrrec l’ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n’anà, amb alguns companys, a Montserrat Poc després s’hi tornà a installar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa L’ermita tingué encara altres ermitans Té una…
Pinyana

Restes d’una porta acabada amb un arc de mig punt del castell de Pinyana
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), situat al sector S del terme, a ponent del castell de Montagut.
Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del s XIV Resta en peu una torre