Resultats de la cerca
Es mostren 166098 resultats
Ramon Benito Giménez
Natació
Waterpolo
Nedador i entrenador de waterpolo.
Competí pel Club Esportiu Mediterrani i guanyà el Gran Premi Pasqua 1956 Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1957 i campió del Nedador Complet 100 m de cada estil el 1959 Establí el rècord català absolut de 100 m papallona 1956 i de 400 m estils 1957 En l’àmbit estatal fou dues vegades campió d’Espanya de 4 × 200 m lliure 1957, 1958 amb la selecció catalana i recordista de 4 × 100 m i 4 × 200 m lliure amb la selecció espanyola 1956 S’integrà a la junta directiva del CE Mediterrani 1961-62 Esdevingué entrenador i, el 1969, fou contractat pel Club Natació Barceloneta, amb el…
Fernando Climent Huertas
Rem
Remer i dirigent esportiu.
Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una…
Carles Castillejo Salvador

Carles Castillejo Salvador (amb samarreta blava)
Arxiu C. Castillejo
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou campió d’Espanya de 5000 m 2004, 10000 m 2009-13, de 10 km ruta 2013, de mitja marató 2015, de marató 2012, 2014, 2016 i de cros 2012, prova en la qual fou cinc vegades subcampió, i ha estat l’únic a aconseguir tots els títols de fons en aquests campionats Disputà la prova de 5000 m als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i la de 10000 m als de Pequín 2008, i la marató als de Londres 2012 i als de Rio de Janeiro 2016 Participà als Campionats del Món 2009 i d’Europa 2010, 2012, i fou tres vegades segon i una vegada tercera la Copa d’Europa de 10000 m També participà als Campionats d’…
Pinet
Pinet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Safor.
Accidentat per les serres que separen ambdues comarques vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt, el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà oliveres, ametllers, garrofers i cereals, amb una petita horta dedicada al tarongerar El poble 184 h agl 2006, pinetans 347 m d’alt és al peu del sector muntanyós L’església parroquial de SantPere fou sufragània de la de…
Masricard
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç es conserva el castell de Masricard , obra del s XVI, però amb elements anteriors, on destaca el doble finestral gòtic del primer pis La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar Formà municipi independent fins al darrer terç del s XIX L’antiga església parroquial Santa Maria és d’origen romànic, tot i que l’edifici actual es construí el 1589 aprofitant una torre de defensa, va ser restaurada el 1982 Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli Masricard…
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del…
Mauna Loa
Volcà
Volcà en activitat de les illes Hawaii (4.168 m).
És el volcà més gran del món, i un dels més actius Situat al centre de l’illa homònima, n’ocupa aproximadament la meitat de la superfície Des del fons del mar, s’eleva 9 km, dels quals poc més de quatre són emergits El cim és escapçat i forma la caldera de Moku‘āweoweo, de 15 km 2 i una profunditat de gairebé 200 m Hi tenen lloc la majoria de les erupcions Ocupa la major part del Hawaii Volcanoes National Park 1961, on hi ha també el volcà Kilauea , a uns 40 km de distància La primera erupció documentada és del 1843, i des d’aleshores n’hi ha hagut una trentena Les del 1880-81,…
Acaba la Conferència de Seguretat de Munic
Entre els dies 17 i 19 de febrer té lloc la Conferència de Seguretat de Munic Celebrada des del 1963, reuneix caps d’estat i de govern, ministres i alts càrrecs, sobretot occidentals, però també grans empresaris, observadors i responsables d’organitzacions internacionals i delegacions de països no occidentals per a debatre els principals reptes dels conflictes d’implicació mundial La conferència, celebrada sota el títol "Postveritat, post-Occident , postordre", té entre els eixos principals el conflicte entre Rússia i Ucraïna, la guerra de Síria, Corea del Nord, el terrorisme,…
Relleu frustrat dels fiscals del "cas del 3%"
El nou fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, anuncia el relleu dels dos fiscals encarregats de l’anomenat "cas del 3%" de finançament illegal de CDC Moix, que té el suport del ministre de Justícia Rafael Català, justifica el canvi perquè creu que els fiscals encarregats del cas han d’estar destinats a Barcelona Els rellevats José Grinda i Fernando Bermejo investigaven el cas des del 2013 i van ser dos dels fiscals que es van rebellar contra Moix pel que van considerar desídia en l’anomenat "cas Lezo" de desviació de fons de l’empresa pública Canal de Isabel II En una…
Segona volta de les eleccions presidencials franceses
Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94% L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 25% El 14 de maig, Macron és investit president i, el 15, assumeix…