Resultats de la cerca

Es mostren 68259 resultats

port de Viella

L’antic Hospital de Viella o de San Nicolau dels Pontells, prop del límit amb l’Alta Ribagorça (Vall d’Aran)

© Fototeca.cat

Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella (2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella o de Sant Nicolau dels Pontells ), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau…
Gran enciclopèdia catalana

campanar de paret

Dibuix de la façana d’una església romànica amb un campanar de cadireta o de paret

Arquitectura
Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una o més obertures per a allotjar-hi les campanes, el suport de les quals recolza en el gruix de la paret d’ambdós costats de l’obertura.
Gran enciclopèdia catalana

marededeu

Marededeu del cor o del Claustre (Vallbona de les Monges), obra de Guillem de Seguer (segle XIV)

© Fototeca.cat / G. Serra

Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el…
Gran enciclopèdia catalana

cala de Canyelles

Vista de la platja de Canyelles Grosses o l’Almadrava

© Fototeca.cat

Cala
Cala i nucli turístic ( Canyelles Grosses ) de la península del cap de Creus, a llevant de la vila de Roses (Alt Empordà), del municipi de la qual forma part.
Hi havia hagut una almadrava fins al s XIX
Gran enciclopèdia catalana

la Roche-en-Ardenne

Castell de la Roche-en-Ardenne

© SI La Roche / O Lefevre

Localitat
Localitat de la província de Luxemburg (Bèlgica).
Gran enciclopèdia catalana

xemeneia

Xemeneia del terrat de La Pedrera o Casa Milà (Barcelona)

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Tecnologia
Part d’una xemeneia que sobresurt de la coberta d’una construcció, d’un edifici.
Gran enciclopèdia catalana

Adolphe Charles Adam

Retrat a llapis o carbonet del compositor francès Adolphe Adam

© Fototeca.cat

Música
Compositor francès de música escènica.
Fou professor al conservatori de París Compongué 39 òperes, entre les quals cal esmentar Le postillon de Longjumeau 1836, Si j'étais roi 1852 i el ballet Giselle 1841
Gran enciclopèdia catalana

monestir de Sant Joan de les Abadesses

El Davallament o el Santíssim Misteri del monestir de Sant Joan de les Abadesses

© Fototeca.cat

Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…
Gran enciclopèdia catalana

corquim

corquim produït per Hylotrupes bajulus (cuc de les bigues o corc gran de la fusta)

Jesus Dieguez Fernandez (CC BY 2.0)

Pols o serradures que fa el corc a la fusta.
Gran enciclopèdia catalana

ombra

Ombra: 1, ombra O produïda per la font lluminosa puntual F1; 2, ombra P produïda per la font lluminosa extensa F2. La regió O és la pròpiament anomenada ombra; la regió P és la penombra

© Fototeca.cat

Imatge que hom recull sobre una pantalla que reprodueix en silueta la forma d’un cos opac situat entre la font lluminosa i la pantalla.
 
Gran enciclopèdia catalana