Resultats de la cerca
Es mostren 6325 resultats
Claudi Arimany
Música
Flautista.
Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal
Eusebi Subirós i Pumarola
Economia
Empresari.
Creà diverses empreses dedicades a l’embalatge de la fusta Ivenco, Suca i posteriorment fou vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Girona El 1987 fundà la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, que presidí fins el 1995, que és l’organització patronal més important de les comarques gironines i aquest any tenia 49 associats i més de 9 000 centres de treball El 1996 rebé la medalla al Treball i la placa President Macià, i el 2000, el Pin d’Or com a president honorífic de la FOEG
Inge De Bruijn

Inge De Bruijn (2002)
© Pascal Le Segretain/Laureus/Getty Images
Natació
Nedadora holandesa.
Fou la gran estrella femenina en la competició de natació dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Guanyà tres medalles d’or, en 50 m lliures, 100 m lliures i 100 m papallona, i una d’argent, formant part de l’equip de relleus dels Països Baixos Baté les millors marques mundials —que posseïa ella mateixa— en les tres proves individuals en què prengué part i establí el rècord del món de 50 m lliures en 2413 segons, el de 100 m lliures en 5377 segons i el de 100 m papallona en 5661 segons
Jennifer Capriati

Jennifer Capriati (2003)
© Steve Finn/Laureus via Getty Images
Tennis
Tennista nord-americana.
Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA
amanitàcies

Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela,…
Teresa de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Abadessa de Pedralbes (1521-62).
Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes
Èupolis
Teatre
Comediògraf grec.
Crític polític Els taxiarques , 427 aC i d’esperit bèllic Els prospàltics , Desertors o andrògins , atacà Cleó a L’edat d’or 424 aC i Hipèrbol a Marikás , obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers , d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos Criticà la sofística i censurà la societat Els aduladors , 421 aC Autòlic , 420 aC Els purificadors , i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar D’ell rebé el nom el vers eupolideu , molt usat en la comèdia grega
Francesc Berenguer i Mestres
Francesc Berenguer i Mestres El Celler Güell, a Garraf
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or
Bhāgavata Purāna
Poema sànscrit, de 18 000 versos ( shloka
), dedicat a la glorificació de Vishṇu
-.
Escrit probablement al sud de l’Índia després dels ss IX-X dC, conté disquisicions sobre els sistemes filosòfics Vedānta i Sāmkhya, una inspirada exposició del Bhakti-mārga via devocional i les històries de tots els avatāra de Vishṇu En la part X, de 90 capítols, hom narra les aventures de Kṛishṇa, on abunden antropomorfismes desconcertants d’accentuat erotisme i d’una gran imatgeria mítica Inicià un gran ressorgiment religiós i fou el fonament de l’edat d’or de la literatura religiosa vernacla de l’Índia ss XIII-XVIII dC
Lluís Bru i Salelles
Arts decoratives
Mosaïcista i decorador.
Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or