Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1963 fou segon classificat en CIU del Trofeu Costa Brava i en CT i en BT al Gran Premi del RCMB Guanyà el Gran Premi de la Mercè en ET 1968 i quedà segon al Trofeu Saló Nàutic en ITS 1969 Durant la dècada de 1970 formà part de la comissió esportiva de motonàutica del RCMB El seu germà Roby també fou pilot de motonàutica

Sorgí en el marc del Concurs Hípic Internacional que organitzava el Barcelona Polo Club i la seva primera edició se celebrà al Parc de la Ciutadella Constà de diverses proves, com el concurs d’enganxos de carruatges de lloguer i el concurs d’enganxos de carruatges particulars a tronc La competició, avui desapareguda, es consolidà com una prova independent que el Reial Club de Polo de Barcelona organitzà periòdicament a les seves installacions

Dirigí partits de primera divisió durant tretze campanyes 1979-92 i assolí la categoria d’àrbitre internacional el 1987 La temporada 1981-82 fou escollit millor àrbitre pel Comitè Nacional d’Àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Futbol RFEF El 1992 rebé la medalla d’or de la Federació Catalana El 2011 era vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la RFEF, càrrec que ocupava des de feia uns quants anys

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano

Amb llicència professional des del 1969, fou cadi de Severiano Ballesteros en el seu periple americà 1982-1983, durant el qual guanyà el Màsters d’Augusta Des del 1995 fou el mestre de golf del Reial Club de Golf del Prat, any que passà a ser el director de l’escola del Club de Golf Sant Joan de la federació catalana També guanyà diversos premis, entre els quals destaca el Campionat professional de Catalunya 1972

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, destacà durant la dècada dels seixanta en guanyar diverses competicions en l’àmbit català i espanyol Formà part dels equips del RCMB que guanyaren competicions internacionals en outrigger de quatre amb timoner, com per exemple el Critèrium Internacional a l’Erau o la Regata Internacional de Seta, ambdues a França el 1961 També guanyà la Regata Internacional de Niça 1963 en iol de vuit

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, guanyà el Gran Premi del RCMB 1960, 1964, la Copa Internacional de Primavera 1961, la Regata de Nadal 1962, el Premi Costa del Sol 1962, el Trofeu Costa Brava 1963 i la II Prova de Resistència del RCMB 1964 Fou campió d’Espanya de la classe EU 1969 Rebé diversos premis, com la medalla de bronze al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica 1990

President del Reial Club Tennis Barcelona des del novembre del 2008 Inicià un procés de canvi en què impulsà la limitació del mandat dels presidents a vuit anys i augmentà el protagonisme dels socis Formà part de l’equip organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director de màrqueting També fou director general del Circuit de Catalunya de Montmeló 1992-95 El 2009 organitzà el Global Sports Forum celebrat a Barcelona

Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana