Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Manuel Seco Reymundo
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969, Gramática…
Vicenç Rojo i Almazán
Pintura
Pintor.
El 1949 emigrà a Mèxic i s’hi establí Hi estudià dibuix i pintura a La Esmeralda i, més tard amb A Souto Collaborà amb M Prieto a Novedades i fou cofundador d’Ediciones Era 1960 Inicialment, la seva obra era pròxima a l’expressionisme abstracte, però progressivament tendí a la simplificació i a la geometrització dels elements formals, tot valorant la importància del color i de les textures Sovint prenia el paisatge com a motiu També fou escultor i, com a dissenyador gràfic, collaborà en diferents publicacions, editorials i suplements culturals Creà obres d’edició limitada amb els poetes…
Francesca Vendrell i Gallostra
Historiografia
Historiadora.
Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb AMasià,…
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’estudi general de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…
Màrius Foz i Sala
Medicina
Metge.
Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…
Herberto Helder

Herberto Helder
Literatura
Poeta portuguès, de nom complet Herberto Helder Luís Bernardes de Oliveira.
Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961, Poemacto 1961, A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967, Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971, Cobra 1977…
Miquel Obiols i Prat
Literatura catalana
Narrador i guionista.
Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual seguiren d’…
Montserrat Ros i Ribas
Literatura catalana
Hel·lenista.
Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada d’Homer…
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué cura de l’edició…
Toni Canet
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director de cinema Antoni Pérez Canet.
Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà La camisa de…