Resultats de la cerca

Fundat l’any 1971, inicialment jugà en catego-ries amateurs i territorials L’any 1987 el periodista Luis del Olmo fou nomenat president i l’equip inicià un ràpid ascens de categoria La temporada 1989-90 pujà a tercera divisió, on jugà set temporades consecutives La temporada 1990-91 aconseguí la quarta posició, la seva millor classificació del campionat Aquest fet li permeté disputar la Copa del Rei la temporada següent L’any 1997 tornà a categories territorials Té escola de futbol de base i equips de categories inferiors

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

S’inicià al departament d’esports de Radiocadena el 1982 Posteriorment treballà a Catalunya Ràdio 1990-2000 formant part de l’equip de retransmissions futbolístiques de Joaquim Maria Puyal El 2003 fou nomenat cap d’esports d’Ona Catalana i el 2005 s’incorporà a la redacció d’esports de Ràdio Barberà Des del 2006 és periodista del Grup Agbar i des del 2008, narrador de partits de futbol a Gol Televisión Ha collaborat amb la Sexta, el diari Avui i RAC1 És professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Membre del Club de Billar Barcelona, fou campió d’Espanya de caramboles a una banda 1934 i del quadre 47/2 i 71/2 1935 El 1936 baté el rècord d’Espanya a la millor tacada Entre els anys trenta i quaranta també guanyà diversos Campionats de Catalunya, especialment del quadre 47/2 Participà en europeus 1935 i Mundials 1936, 1937, 1939 El 1935 fou nomenat soci d’honor del Billar Club Sabadell i també jugà amb el Billar Club Olímpia i amb el Círculo Artístico Durant els anys setanta fou director tècnic del Campionat d’Espanya de 47/2 i 71/2

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic

Simultaniejà els estudis universitaris amb els de percussió i el 1970 obtingué un primer premi al Conservatori de París El 1972 aconseguí un altre primer premi al Concurs de joves directors d’orquestra de Besançon Aviat fou cridat a dirigir diverses formacions orquestrals, especialment dedicades a la difusió de la música contemporània, com L’Itineraire, 2e2m o InterContemporain Entre el 1976 i el 1982 fou director associat de l’Orquestra Filharmònica de Lorena El 1982 fou nomenat director de l’Orquestra d’Ile-de-France Ha estrenat nombroses composicions de músics del segle XX

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència