Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
séquia de Mestalla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València; deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel N (Campanar, Marxalenes, Benimaclet, Algirós, el Cabanyal i el Grau).
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900ha 1971, progressivament en minva pel creixement urbà Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat
sudorífic
Farmàcia
Dit del medicament o el producte que provoca la secreció de la suor.
És anomenat també diaforètic La majoria dels medicaments colinèrgics parasimpatomimètics són sudorífics Dins la fisiologia normal, la ingestió d’aigua i l’aplicació d’escalfor tenen un efecte sudorífic El benzoat amònic també és emprat com a sudorífic
àcid subèric
Química
Àcid dicarboxílic saturat, que és format per oxidació del suro amb àcid nítric concentrat.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 144°C Hom l’obté industrialment per oxidació del ciclooctà o del ciclooctè i troba aplicació com a intermedi de síntesi
caixa flotant
Construcció i obres públiques
Element de formigó, hexaèdric i amb cèl·lules interiors, emprat per a la construcció de dics portuaris.
És fabricada en una factoria portuària especial, habitualment mitjançant encofrats lliscants, i després transportada per flotació fins a la seva destinació, on és enfonsada per l’ompliment de les cèllules amb aigua i finalment amb formigó o terres
gencianàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per herbes de fulles oposades i enteres, de flors gamopètales i actinoformes i de fruits en càpsula septicida.
Gencianàcies més destacades Blackstoniata perfoliata centaura groga Centaurium sp centauri , centaura Centaurium minus pericó vermell , herba de Santa Margarida Gentaina sp genciana , gençana Gentiana lutea genciana groga Gentianella ciliata gencianeta de tardor Menyanthes trifiliata trèvol d'aigua , meniant
lactucari
Farmàcia
Suc lletós obtingut de la lletuga.
Pot presentar-se en forma de trossos irregulars de làtex dessecat, de color verd a groc bru És amargant, soluble parcialment en aigua, alcohol i èter Actualment en desús, fou emprat en forma de xarop com a hipnòtic
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
plumbat
Química
Nom genèric de les sals que contenen els anions plumbat.
Són coneguts únicament els corresponents als metalls alcalins Els plumbats II i IV tenen, respectivament, les fórmules generals M 1 I PbO 2 i M 2 I PbO 3 , i els darrers cristallitzen amb tres molècules d’aigua
picè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic que es troba en el quitrà.
És un sòlid cristallí incolor que es fon a 367-369°C i bull a 518-520°C, insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol Hom l’obté per deshidrogenació amb seleni del colesterol i l’àcid còlic
pentaeritrol
Farmàcia
Producte emprat en farmàcia en forma de tetranitrat.
Forma unes pólvores blanques, poc solubles en aigua, alcohol i èter És un dilatador coronari d’acció similar a la de la nitroglicerina, però amb efecte més llarg i suau Hom el pren per via oral o sublingual