Resultats de la cerca
Es mostren 11304 resultats
Antoni Alegret
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i filòleg.
Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català
,
Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús
Zoologia
Zoòleg, conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).
Estudià els molluscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia Collaborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana També és notable el seu treball en el camp de la mastologia Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931
Lleonard Galli i Camps
Cirurgià.
Fou cirurgià militar i de cambra del rei, catedràtic del Colegio de Cádiz, membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula 1795 Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia
Josep Fucilla
Història
Hispanista nord-americà.
Catedràtic a la Northwestern University, és autor de notables estudis de literatura comparada, centrats sobretot en temes dels s XVI i XVII ha publicat treballs a la Nueva Revista de Filología Hispánica i a Publications of the Modern Language Association of America Entre els seus llibres cal esmentar Relaciones hispanoitalianas 1953 i Estudios sobre el petrarquismo en España 1960
Eduard Coll i Masadas
Economia
Economista.
Doctor en dret 1863, fou catedràtic d’economia política 1856, de geografia i estadística comercial, i d’economia política i legislació mercantil Director de l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1887-90 Publicà diversos manuals pedagògics Principios de economía política, 1872 Geografía y estadística comercial , 1878 i estudis demogràfics de Granollers 1854 i de Terrassa 1856
Josep Maria Claret i Rubira
Arquitectura
Arquitecte i tractadista d’art.
Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari Fou l’arquitecte municipal de Maó i de Girona Publicà Muebles de estilo inglés Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín 1948 i Muebles de estilo francés 1950, entre d’altres
Andrea Cesalpino
Botànica
Filosofia
Medicina
Metge, botànic i filòsof italià.
Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang
Cyril Norman Hinshelwood
Química
Químic anglès.
Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química
Ernest Guitart i Vilardebò
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1905, es dedicà, a Barcelona, a l’ensenyament i a la direcció d’obres de caràcter social És autor d’estudis com Cooperativismo católico, Cooperativismo de consumo 1905, fet amb el jesuïta Antoni Vicent, Nociones de economía social 1910 i Lecciones del derecho mercantil español La seva obra cabdal és La Iglesia y el obrero 1908-15
Christian Gottfried Ehrenberg
Biologia
Biòleg alemany.
Els seus estudis sobre microorganismes bastiren els fonaments per a la creació d’una bacteriologia i d’una protozoologia sistemàtiques La seva obra més important, Die Infusionsthierchen als vollkommene Organismen 1838, és un intent, parcialment reeixit, d’establir una classificació sistemàtica dels microorganismes similar a l’efectuada per Linné per a les plantes i els animals superiors