Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
muntanyes de Făgăraṣ
Serralada
Serralada dels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània que s’estén d’oest a est, des del riu Olt fins a gairebé la unió dels Carpats Meridionals i els Carpats Orientals.
És constituïda per materials cristallins granit i gneis, modelats per l’erosió glacial El clima és de muntanya, amb moltes precipitacions Hi abunden els boscs de coníferes i les fagedes
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.
aigües residuals depurades
Agronomia
Aigües residuals que han estat sotmeses a un seguit de tractaments físics, químics i biològics per eliminar la contaminació present fins a reduir-la a límits acceptables per al medi receptor.
A la Unió Europea la protecció i millora de l’estat dels recursos hídrics és regulat per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell Europeu, coneguda com Directiva marc de l’aigua A Catalunya, la xarxa de sanejament permet tractar els cabals d’aigua residual del 90% de la població de Catalunya
altiplà de Bauchi
Altiplà
Àrea muntanyosa de la regió sudanesa de Nigèria, formada per un altiplà de gneis del qual sobresurten altiplans residuals o monadnocks
de granit, que arriben fins a 1780 m d’altitud.
És l’indret més important d’Àfrica en l’explotació de cassiterita, de la qual hom extreu l’estany Hi ha també importants mines de columbita Els centres econòmics més importants són Jos i Bauchi
firmiana
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, que fa fins a 15 m d’alçària, de fulles palmatilobulades, de flors verdoses i petites en panícules terminals i de fruits dehiscents.
És originària de l’Extrem Orient, i és plantada com a arbre ornamental i d’ombra
anteversió
Patologia humana
Desviació en massa cap endavant d’un òrgan, especialment de l’úter, que té el fons desplaçat endavant, mentre que el coll remunta cap endarrere fins a descansar en el recte.
amusgo
Etnologia
Individu d’una tribu mixteca que ocupa una franja estreta enmig dels estats de Guerrero i d’Oaxaca de Mèxic fins a la costa del Pacífic (est uns 13 000 individus).
Pertany a la família lingüística otomang Practica l’agricultura i és molt hàbil en la confecció de teixits Forma la segona capa de la població, després dels maia
atles celeste
Astronomia
Col·lecció de mapes celestes que ordena des dels pocs centenars d’estels més brillants, visibles a ull nu, fins als milions d’estels, conglomerats i nebuloses, visibles només amb grans telescopis.
La magnitud i el tipus espectral dels estels hi són indicats per mitjà de símbols
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
guinder
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les rosàcies, de fins a 5 m d’alçària, de fulles ovades, agudes, coriàcies i serrades, de flors blanques i de fruits drupacis, anomenats guindes
.