Resultats de la cerca

Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya , partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació Regidora de l’Ajuntament de Barcelona 1996-2007, fou regidora executiva del districte de l’Eixample 1999-2001 i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès 1999-2004 i presidenta de l’ Institut Català de les Dones 2002-03 El novembre del 2010 fou…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, treballà al Consorci per a la Normalització Lingüística entre el 1990 i el 2003 Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya i també al sindicat Comissions Obreres des del 1990, s’incorporà progressivament a l’activitat política El 1994 fou escollida membre del consell nacional d’ERC, i en 1996-2002 fou presidenta del partit a l’Hospitalet de Llobregat Des del 1998 forma part de l’executiva nacional republicana En les eleccions municipals del 2003 fou escollida regidora d’ERC a l’Hospitalet, càrrec que abandonà el mateix any…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’…

El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a…

Graduat per la Universitat de Chicago 1932, un any després desenvolupà una installació de comptadors Geiger amb els quals determinà, juntament amb el seu tutor Arthur Compton, els raigs còsmics com a partícules carregades positivament Doctorat el 1936, s’incorporà a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on desenvolupà la seva carrera científica i acadèmica Entre les seves aportacions destaquen els estudis sobre la captura K , per la qual els àtoms radioactius es converteixen en nous elements, i els treballs amb el ciclotró, mitjançant el qual demostrà que l’heli-3 és estable…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, membre del seu grup d’alta muntanya, el CADE, que presidí el 1999, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Realitzà nombroses ascensions de dificultat en roca i gel, algunes de les quals primeres absolutes i estatals, a Montserrat, Vilanova de Meià, els Pirineus i els Alps, entre altres En la dècada de 1990 participà en expedicions als Andes bolivians 1991 i a l’Himàlaia, amb l’ascensió a la cara sud-oest del Shisha Pangma Central 1992, un intent a l’Everest 1995 i l’ascensió a l’Annapurna, el 1999, any que també realitzà un intent…

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses

Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, era format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotjaven 9707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 Originàriament, era deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí de la Verneda , sota el nom de barri de  la Verneda i la Pau