Resultats de la cerca

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a…

La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…

Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2 , és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf N, els Prats de Rei E i S i Pujalt W, que toca les mateixes cases de la vila El seu petit terme és drenat per una sèrie de torrents o xaragalls, un dels quals dit torrent de Sant Valentí, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels dis cutits naixements de l’Anoia Aquesta riquesa d’aigua, que és la que degué decidir l’establiment de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en…

Situació i presentació Les seves terres confinen al N amb amb el terme de Centelles, i la resta amb territori del Vallès Oriental a l’E amb els municipis d’Aiguafreda i Tagamanent, al SE amb el Figueró i Montmany, al S i SW amb Sant Quirze Safaja i a l’W amb Castellcir La cinglera de la Garga, que s’enllaça amb els cingles de Bertí per l’extrem S, és la frontera que divideix els dos sectors que es poden diferenciar al terme La part alta, situada entre aquesta cinglera i el límit amb Castellcir i Sant Quirze Safaja, se centra en l’antiga parròquia de Sant Martí de Centelles 726 m…

Situació i presentació És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les…

Situació i presentació S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià que forma en part el límit sud-oriental, als vessants meridionals de les serres del Cogulló 879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental i de Comaverd 907 m a l’extrem nord-oriental Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit que forma un estret a l’extrem de ponent del terme o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià Limita amb els municipis de Querol NE, Aiguamúrcia E i S, el Pla de Santa Maria SW i…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…

Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds entre 700 i 924 m El sector…

La geografia Cap de comarca, Amposta Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta Morfològicament, el Montsià és molt variat El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro penyes de Cervera, 1347 m alt tossal d’Encanader, 1397 m alt Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora els faigs més meridionals dels Països Catalans, amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric…