Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
coloquinta
Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps
carilló
El carilló de Bruges
Frank Van Hevel (CC BY-NC-ND 2.0)
Música
Instrument, idiòfon de percussió directa constituït per un joc de campanes, originàriament quatre, afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
Segons el tipus, hom el fa sonar directament, colpint les campanes amb martell a les mans, o bé per mitjà d’un teclat i a vegades també d’uns pedals amb transmissió mecànica o elèctrica als martells o als batalls, o bé, encara, automàticament, sigui utilitzant el mecanisme d’un cilindre giratori, dit tambor , amb puntes que fan moure uns filferros i que poden ésser canviades de forat segons la peça musical escollida, sigui emprant un sistema electromagnètic Probablement d’origen xinès, el carilló es difongué i evolucionà a Europa sobretot als Països Baixos des de l’edat mitjana, i tingué l’…
esquerda
Esquerda en la calçada d’un carrer
Daniel Lobo (CC BY 2.0)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur.
Lloba capitolina
Lloba capitolina (Musei Capitolini)
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
Publi Eli Adrià
Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que provocà una…
Camillo Benso di Cavour
Camillo Benso di Cavour
State Library Victoria Collections (CC BY-NC 2.0)
Política
Polític italià, comte de Cavour.
Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…
Domus Aurea
Sala octagonal de la Domus Aurea
Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).
Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…
Mikis Theodorakis
Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
Música
Política
Músic i polític grec.
Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…
,
Napata
Les tombes de Nuri
Carsten ten Brink (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, prop de la 4a cascada del Nil i uns 350 km al nord de Kharṭūm.
Fou fundada per Tuthmosis III al segle XV aC prop de Ǧabal Barka, la “muntanya pura o santa” dels texts faraònics Bé que mai no fou seu de l’administració egípcia a l’Alta Núbia, Napata, que constituïa en certa manera el límit sud de les seves possessions a la regió, gaudí sempre d’un prestigi pel fet de ser el centre de culte del déu Amon més important de Núbia Conservà aquesta condició durant el període del regne de Kuš ~750 aC-~350 dC, època en què fou, segurament, la capital durant un quant temps i, en qualsevol cas, lloc obligat de l’entronització dels reis A partir, probablement, del…
Carles Guinovart i Rubiella
Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,