Resultats de la cerca

Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, treballà al Consorci per a la Normalització Lingüística entre el 1990 i el 2003 Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya i també al sindicat Comissions Obreres des del 1990, s’incorporà progressivament a l’activitat política El 1994 fou escollida membre del consell nacional d’ERC, i en 1996-2002 fou presidenta del partit a l’Hospitalet de Llobregat Des del 1998 forma part de l’executiva nacional republicana En les eleccions municipals del 2003 fou escollida regidora d’ERC a l’Hospitalet, càrrec que abandonà el…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i…

Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a…

Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió  CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals…

Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des…

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual…

Llicenciat en ciències biològiques, l’any 1977 s’afilià a les Joventuts Socialistes de Catalunya, i des d’aleshores milita al Partit dels Socialistes de Catalunya Regidor de Terrassa des del 1987, ocupà càrrecs en el consistori, entre els quals cal esmentar el de conseller de Cultura L’any 2002 succeí Manuel Royes a l’alcaldia de la ciutat, i confirmà aquest càrrec en les eleccions municipals del 2003 gràcies al suport d’ ICV - EuiA i ERC , pacte gràcies al qual es mantingué al capdavant del govern municipal després de les eleccions del 2007 i el 2011, bé que en…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es reconvertí en…

Format a la Unió Ciclista Gavà, destacà en categories inferiors guanyant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya Entre el 1989 i el 1990 formà part del Club Ciclista Tarragona i l’any següent passà a l’equip SEAT-ADO per preparar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què participà en la prova de fons Destacat esprintador, formà part dels equips professionals del Kelme 1992-99, del Maia portuguès 2000-04, del Saunier Duval 2005, de l’Andalusia-Paul Versan 2006 i de l’ASC 2007 La primera cursa que guanyà com a professional fou el Gran Premi de Llodio 1992 Aconseguí la…