Resultats de la cerca

Estudià violí i després composició amb Heuberger Un cop als Estats Units, exercí de pianista i el 1912 publicà les seves primeres obres A partir del 1914 començà a escriure la música de diverses comèdies musicals per als germans Shubert The Passing Show , 1914, amb lletra de H Atteridge Altres títols d’aquest gènere són Robinson Crusoe Jr 1916, Sinbad 1918 i Bombo 1921 Les seves operetes, especialment les de la dècada dels anys vint, foren molt populars als EUA The Rose of Stamboul 1922, The Student Prince 1924, The Desert Song 1926, amb lletra d’O Hammerstein II i Rosalie 1928…

Estudià música i composició amb D Lilburn a la Universitat Victoria de Wellington Després de dedicar-se a la composició i a la docència al seu país, es desplaçà a Londres, on impartí classes a l’Ealing College of Higher Education del 1971 al 1986, any en què passà a residir a Sitges Director de diversos cors, com a professor convidat ensenyà també en universitats de la Gran Bretanya i dels EUA Small és autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen Music Society Education 1977 i Musicking A Ritual in Social Space 1995 Els seus escrits es caracteritzen per l’interès a…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també…

El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat a Europa, on la temporada…

Inicià la seva formació al Conservatori de Rio de Janeiro, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Magda Tagliaferro, i més endavant es perfeccionà amb Rudolf Serkin a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1965 guanyà el Concurs de Rio de Janeiro, i l’any següent, el Concurs Internacional Magda Tagliaferro de París El 1969 es proclamà vencedora en el Concurs Internacional de Piano Van Cliburn EUA i el 1971 tocà a Nova York La major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, on viu des del 1972 Ha actuat amb les orquestres més importants del món -per exemple, la…

Estudià piano i clavicèmbal a Hannover i Amsterdam Del 1983 al 1986 fou membre del Musica Antiqua de Colònia, abans d’iniciar la carrera de solista al clavicèmbal i al fortepiano Interpreta un repertori de música molt ampli que abraça del segle XVII al XIX Ha collaborat amb altres músics, com Anner Bylsma i Fabio Biondi, i ha acompanyat cantants com Christoph Prégardien, amb qui ha enregistrat alguns lieder de L van Beethoven, J Brahms i F Schubert De la seva discografia, que inclou obres de Bach, Haydn, Mozart, Dušek i Mendelssohn, entre d’altres, es pot destacar un disc…

Es graduà en dret a la Universitat de Zagreb, carrera que alternà amb els seus estudis a l’Acadèmia de Música de la mateixa ciutat En aquest centre fou deixeble de S Stancic, F Zaun i Z Grgoševic, i el 1936 es graduà en piano, composició i direcció El 1946 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, càrrec que ocupà fins el 1953 Després d’haver dirigit l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Irlanda 1953-58, tornà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, aquesta vegada fins el 1969 Realitzà diverses gires europees i pels EUA, però centrà la seva carrera a Croàcia…

Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels…

Estudià a l’Escola de Música de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual passà a ampliar la seva formació a Moscou Encara estudiant, hagué de substituir un director en la direcció de la Cinquena simfonia de Cajkovskij, fet que tingué un gran èxit Més tard, interpretà la integral de les simfonies d’aquest compositor amb les principals orquestres soviètiques El 1974 fou nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS Ha dirigit arreu d’Europa i dels EUA, i ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments fonogràfics, alguns dels…

Rebé les primeres ensenyances del seu pare, el compositor Pietro Ferro Posteriorment, estudià composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb Franco Ferrara El 1964 guanyà el concurs de joves directors convocat per la RAI, i tres anys més tard fundà l’Orquestra Simfònica de Bari A partir del 1974 inicià la seva collaboració amb l’Orquestra de la Scala de Milà, i al cap de quatre anys debutà com a director als EUA al capdavant de l’Orquestra de Cleveland Nomenat després director de l’Orquestra de Sicília, dirigí successivament l’orquestra de la RAI,…