Resultats de la cerca

Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini 1673-1701, mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie 1672, contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti També escriví oratoris

Fou cantor de la capella pontifícia, a Roma 1517-45 Considerat el fundador de l’anomenada escola polifònica romana , deixà un gran nombre d’obres sacres i profanes

Exercí d’advocat durant vint anys, i després fou jutge reial ordinari a Lleida És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català Commentaria sive glossemata , sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupillar Lleida 1617, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra Lleida 1629

El 1859 fundà a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de F Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons, Ja hi van a l’Àfrica, Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc

Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690

Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà com a legat i…

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace

Documentat del 1500 al 1535 El seu estil s’inscriu dins un goticisme tardà, influït pel Renaixement alemany Adoració nocturna 1510, Museo Civico, Torí Políptic del Naixement 1511, San Giovanni d’Avigliana

Pèire de Marca el féu detenir setembre del 1649 i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d’haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir Pel juliol del 1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves

Escriví en llatí i en italià sobre ensenyament, moral, etc Destacà pel Libro delle tre scritture , en alguns aspectes precursor de Dant