Resultats de la cerca

Normalment hom dóna el nom de cellosolve a l’èter monoetílic de l’etilenglicol 2-etoxietanol i d' acetat de cellosolve al seu èster acètic són miscibles amb l’aigua en totes proporcions i emprats com a solvents de diversos materials orgànics

Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe Anoia, que ella donà 1041 al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella 1951, la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa Enregistrà diversos discs de sardanes

Entre els anys 1790 i 1795 construí la cèlebre màquina de filar anomenada berguedana o maixerina , màquina que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana

Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs

A l’obra Das Pflanzenleben der Donauländer ‘La vida de les plantes de les terres del Danubi’, 1863 donà la descripció dels tipus bàsics d’associacions vegetals de l’Europa mitjana, que serví de base per a les elaboracions teòriques de Karl Schrötter

Fou primer ballarí de l’òpera de París 1826, i ballà al King's Theatre de Londres 1828 Donà un vigorós impuls al ballet danès, format a l’escola francesa És autor de Det Konegliche danske 1849 i Mit Theaterliv 1847-77

Fou el continuador del Roman de la Rose , del qual escriví la segona part uns disset mil versos i donà a l’obra un caire molt diferent del de la primera part, de Guillaume de Lorris Traduí també obres d’Abelard i Boeci

De l’antiga torre que donà nom a l’actual barriada, no en queda cap indici Al segle XII és conegut un llinatge al Penedès que es cognomenà Vernet El topònim, dins el terme de Sant Martí Sarroca, apareix esmentat abans del 1289