Resultats de la cerca

Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina També deixà…

Vida Fou mestre de capella a Granollers abans de ser-ho de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 1715, en substitució de Lluís Serra Pel novembre del 1733 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec que conservà fins a la seva jubilació per malaltia el 1762 La seva producció es conserva majoritàriament a l’arxiu musical de la seu de Toledo, per bé que també n’hi ha algunes obres a El Escorial, la Biblioteca de Catalunya i a Montserrat Compongué obra vocal religiosa en romanç, en què cal destacar nombrosos villancets, alguns d’ells a vuit veus amb violins…

Autor de l’obra Arreplec de dades per a la història de Barberà redactada entre el 1899 i el 1905, quan ocupà la rectoria d’aquesta parròquia El 1904 en publicà alguns capítols en el setmanari La Conca de Barberà de Montblanc L’obra restà inèdita fins el 1984, quan el manuscrit original fou trobat en el llegat personal de Manel Miró Vendrell i fou editat per Joan Fuguet Sans Al final de la seva vida Porta veié imprès el llibre Arreplec de notícies referents a Bràfim 1930 Els seus treballs són bàsicament reculls documentals amb ús de bibliografia però sense esperit crític, on barreja la…

Vida i obra Estudià a Barcelona, on es titulà el 1916 En una primera etapa, la seva activitat professional se centrà en la construcció de cellers cooperatius, dins de l’estètica modernista Després de la Guerra Civil Espanyola, restaurà diverses esglésies Professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fou un dels impulsors dels Amics de l’Art Vell 1929 i del Centre d’Estudis Gaudinistes 1952 També fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, degà del Collegi d’Arquitectes 1932 i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre comprà i restaurà la granja de…

Davanter, començà destacant amb l’Espanya Industrial 1912-13 i després milità en el Futbol Club Barcelona 1913-16 i 1921-23, el Reial Club Deportiu Espanyol 1916-17, 1918-21 i 1923-26 i l’Atlètic Sabadell 1917-18 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1913, 1916, 1922 i una Copa d’Espanya 1922 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana i el 10 de juliol de 1927 fou objecte d’un homenatge, a Sarrià, juntament amb Canal Després de retirar-se, es dedicà a l’arbitratge

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’Stock Kangri, a l…

Iniciador de la bioespeleologia a l’Estat espanyol, fou, juntament amb Ricardo Zariquiey, Ignacio Bolívar i Manuel Martínez de la Escalera, un dels pioners de l’estudi de la fauna cavernícola iberobalear i es convertí en un dels socis fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1948 Explorà més de mil cinc-centes cavitats i descobrí gairebé un centenar de noves espècies de coleòpters Membre de l’Acadèmia de Ciències i del Centre Superior d’Investigacions Científiques, fou professor d’entomologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona,…

Ha jugat al Numancia de Soria 1998-2002 i des de la 2006-07, l’Almería 2002-05 i el Volley Palma 2005-06 En el seu palmarès cal destacar quatre Lligues 1999, 2003, 2004, 2005 quatre Supercopes d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2006 i una Copa del Rei 2001 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i els Jocs Mediterranis 2009, en què aconseguí la medalla de plata