Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Arthur Tatum
Música
Pianista de jazz nord-americà, conegut amb el nom d’Art Tatum.
Actuà amb Speedy Webb, McKinney’s Cotton Pickers i la cantant Adelaida Hall L’any 1943 formà un trio de fama internacional juntament amb S Stewart i T Grimes És considerat com un virtuós únic en la història del jazz i fou molt admirat per la seva facilitat d’improvisació
Ernst Toch
Música
Compositor austríac jueu.
Autodidacte, ensenyà a Mannheim i Berlín El 1933 hagué d’exiliar-se als EUA i es naturalitzà nord-americà 1940 Escriví òperes, quatre simfonies 1951-57, música de cambra i piano 50 Studien , 1931 i música per a films
Robert Aldrich
Jack Palance i Shelley Winters a The Big Knife (1955), de Robert Aldrich
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Des del 1941 fou ajudant de Jean Renoir, Charles Chaplin i Joseph Losey El 1953 realitzà diverses sèries de televisió i el film The Big Leaguer Esdevingué famós amb els westerns Apache 1954 i Veracruz 1954, i manifestà la seva predilecció per les escenes violentes i brutals amb Kiss me Deadly 1955, The Big Knife 1955, dura crítica del món de Hollywood, i el film antimilitarista Attack 1956 Altres films destacats són What Ever Happened to Baby Jane 1962, Four For Texas 1963, The Dirty Dozen 1967, Ulzana's Raid 1972, etc
Bud Abbott
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic nord-americà.
Treballà al teatre i a la ràdio formant una parella còmica amb l’actor Lou Costello Llur primer film fou Buck Privates 1940 La seva popularitat es mantingué fins el 1950
Samuel Goldwyn
Cinematografia
Nom que prengué el productor cinematogràfic nord-americà, d’origen polonès, Samuel Goldfish.
L’any 1913 fundà la societat Jesse Lasky Feature Play Company que esdevindria la Paramount juntament amb Jesse Lasky i Cecil B De Mille i el 1918 la casa productora del mateix nom que, més endavant, formaria part de la Metro Goldwyn Mayer Entre el 1927 i el 1940 fou copropietari de United Artists i, després, es dedicà a la producció independent fins que es retirà
Richard Buckminster Fuller
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador i científic nord-americà.
S'especialitzà en la recerca de sistemes constructius basats en elements prefabricats i aconseguí innovacions tecnològiques com les cúpules geodèsiques , de malla tubular hexagonal o pentagonal, entre les quals es destaquen la del jardí botànic de Saint-Louis 1959, la del pavelló dels EUA a la fira de Moscou 1961 i a la fira de Mont-real, la més gran 1967 Dissenyà la Dymaxion House 1927, casa seriable, autoportant i transportable per dirigible, fundà la Structural Study Associates 1929, dedicada a posar en contacte la nova tècnica amb la indústria i, a la Dymaxion Transports 1933-35, produí…
William Friedkin
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i The Exorcist 1973, que n’…
John Frankenheimer
Cinematografia
Realitzador televisiu i cinematogràfic nord-americà.
Procedent de la generació de la televisió, realitzà alguns films interessants, com ara Birdman of Alcatraz 1962 Seven Days in May 1964, I Walk the Line 1970, The Horsemen 1970, French Connection II 1975, The Challenge 1982, Year of the Gun 1992, The Island of Dr Moreau 1996 i Ronin 1998
Max Fleischer
Cinematografia
Productor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Especialitzat en dibuixos animats, creà, juntament amb el seu germà Dave, les populars figures de Popeye i Betty Boop
Richard Phillips Feynman
Física
Físic nord-americà.
Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
