Resultats de la cerca

Seguint la seva vocació eclesiàstica, ingressà al seminari d’Orel Des de molt jove mostrà unes grans aptituds musicals que el portaren a dirigir el cor del seminari quan tan sols tenia catorze anys El 1884 marxà a Moscou per estudiar música a l’Escola de la Societat Filharmònica, on aconseguí una beca com a fagotista Passà grans penúries econòmiques fins que el 1892 fou nomenat director del Teatre Malïy gràcies a la recomanació de PI Čajkovskij El 1893 aconseguí el càrrec de director assistent del Teatre Italià de Moscou Quan semblava que la sort li somreia, els problemes de salut -era…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roxy Films Barcelona, Zoom TV, Visual Group ARGUMENT I GUIÓ LZayas FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Xavier Millán MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Lluís Vidal SO Boris INTERPRETACIÓ Antonio Valero, Vicky Peña, Mercè Pons, Jordi Dauder, Pep Cruz, Pepa López, Miquel Insua, Marian Varela, Pep Martínez, David Cruspinera PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1993 millor actriu secundària, PLópez Sinopsi Sis actors, un director i un guionista de cinema es reuneixen en una casa a la vora del mar Volen assajar amb tranquillitat les…

Campió dels EUA a tretze anys, fou el jugador més jove de la història a assolir 1959 la designació de gran mestre Després d’una sèrie ininterrompuda de victòries, el 1972 es proclamà campió del món en vèncer el rus Boris Spasskij a Reykjavík, triomf que esdevingué simbòlic de la guerra freda a Occident en un esport tradicionalment dominat pels soviètics Des d’aleshores les seves excentricitats arruïnaren la seva trajectòria el 1975 perdé el títol mundial voluntàriament per desacords amb la FIDE amb motiu del matx que havia de disputar amb l’aspirant al títol Antatolij Karpov Reclòs durant els…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  1972, el del…

Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català Hom pot esmentar les…

De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis Aïda a…

De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la…

Grup encapçalat per la lletrista i cantant Anna Roig i Castellví Sant Sadurní d’Anoia, 1981 i format a més per Carles Sanz teclats i melòdica, Magí Batalla guitarra, Carles Munts baix i contrabaix i Ricard Parera bateria Format el 2006, en els seus inicis basà la seva identitat en l’adaptació de clàssics de la cançó francesa En el seu primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien 2009, mostrà un repertori propi amb influències del pop i la chanson , interpretat en català i en francès Té un estil costumista amb allusions surrealistes que, afegit a una posada en escena amb ingredients teatrals…