Resultats de la cerca

Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa…

Inicià els seus estudis després de la guerra civil de 1936-39, a la presó, i el 1959 es doctorà en filosofia i lletres És autor, entre altres obres, de Fonética histórica vasca 1961 i Lenguas y protolenguas 1963 Una selecció de la seva extensa obra en èuscar ha estat recollida a Mitxelenaren idazlan hautatuak ‘Obres escollides de Mitxelena’, 1972 Màxima autoritat mundial en el camp de la lingüística basca, sota la seva direcció hom dugué a terme la unificació de l’èuscar literari Signà les obres en castellà Luis Michelena Fou membre de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Fou…

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres…

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats successors En…

Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…

Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou…

És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal…

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a…

Fill i successor de Pere II de Queralt Adquirí dels templers Montargull 1258 Per deutes a Berenguera de Bellvís, li empenyorà Queralt 1265 Prengué part a la campanya de Múrcia 1265 i a la croada a Terra Santa 1269 Assistí a la coronació de Pere II de Catalunya-Aragó Donà el castell de Figuerola a Santes Creus 1277 Fou almirall contra els sarraïns de València 1277 i capità d’una companyia a Alcoll 1282 Ambaixador a Sicília per a respondre al repte del rei Carles I, lluità contra ell i l’obligà a alçar el setge de Messina Fou un dels cavallers que assenyalaren el camp de Bordeus…

Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus 1948, en els seus nombrosos treballs més de dos-cents es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle 1943 Publicà també estudis de vocabulari tant basc com georgià o caucàsic en general, etc, de literatura amb traduccions…