Resultats de la cerca

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…

Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès 1948 Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’installà el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon Exposà a Europa i a Amèrica Illustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de…

És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu nombrosos projectes…

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e Pacheco Milà s…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de l’Acadèmia…

Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians,  Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle XVI a F Cerdà per a les…

Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…

Els temes d’estudi que tracta són les investigacions sobre la història, la sociologia, les estructures tradicionals i la llengua de la comarca natural de la Cerdanya, és a dir, sobre les dues administracions que hi coexisteixen Pretén, doncs, divulgar una realitat única i donar a conèixer estudis globals sobre la comarca, amb una voluntat de cooperació entre els diversos organismes editors i els collaboradors el Convent Museu Cerdà de Puigcerdà i el Servei Comarcal de Català de Cerdanya Té una periodicitat irregular el segon número no sortí fins el 1998 Hi publiquen investigadors del sud i…

Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…

Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de…