Resultats de la cerca

Extrem dret, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà al Barcelona Atlètic i debutà oficialment amb el primer equip blaugrana en el partit de la vaga de la Lliga 1984-85 Continuà amb el filial i actuà de manera esporàdica en el primer equip fins que en l’edició 1987-88 hi ingressà de ple Disputà 23 partits 14 oficials amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa del Rei 1988 i de la Copa de la Lliga 1986 Després jugà a l’Oviedo, el Figueres 1989-90, el Llevant 1990-91, l’Àvila 1991-92, el Cacereño 1992-93, el Tremp 1993-94 i l’Osca 1994-96, equip en el qual es retirà com…

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià Patrizio Oliva Al…

A set anys es traslladà amb la seva família a Barcelona, on competí pel club Roy Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1953 i campió d’Espanya professional del pes gall 1960 Formà part de la selecció espanyola

S’inicià en la pesca de competició l’any 1970 a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima de Sant Feliu de Guíxols, de la qual fou gerent En els Campionats d’Espanya de pesca, aconseguí les medalles d’or 2009 i argent 2010 amb la selecció catalana en l’especialitat d’embarcació fondejada, de la qual és el responsable a la Federació Catalana de Pesca des del 2009

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

Fou membre del Club Ciclista Vila-seca i el Club Ciclista Tarragona Com a juvenil fou campió d’Espanya de persecució 1978 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1980 i el Gran Premi Inauguració 1983, tots dos de carretera Fou professional durant tres temporades amb els equips Teka, Kelme i CR Es retirà el 1986

El 1947 aconseguí el Campionat de Catalunya de 100 m esquena amb el CN Reus Ploms i millorà els rècords catalans de 100, 200 i 400 m esquena El 1949 es proclamà campió de Catalunya de 100 m esquena, amb el CN Barcelona

S’inicià al CA Sant Celoni, on competí gran part de la seva carrera esportiva i guanyà vuit títols espanyols i cinc de catalans en categories inferiors 1978-82 Participà també en el Campionat d’Europa júnior 1981 Guanyà dos Campionats d’Espanya de 20 km marxa en pista 1982, 1983 i quatre en pista coberta 1980, 1981, 1983, 1984 Participà en el Campionat del Món 1983 i en dues finals de la Copa del Món 1981, 1983 També formà part de la JA l’Hospitalet

i tercer classificat al Campionat de Catalunya en la modalitat de parella masculina 2009, juntament amb José Augusto Olivera de Sousa

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan Bosch Altres…