Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
asafètida
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne i erecta, de fulles embeinadores, dividides en lòbuls; de flors grogues i fruits en càpsula estrellada.
És pròpia de l’Àsia central, on habita a altituds superiors als 1 000 m Les arrels són rizomes comestibles
herba del bàlsam
Herba del bàlsam
Guérin Nicolas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm, de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
Creix en indrets secs i pedregosos de muntanya
estepa groga
Estepa groga
Tigerente (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Subarbust de la família de les cistàcies, de fins a 20 cm d’alçària, amb fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.
Creix en roquissars, vessants secs i brolles, sobre calcària
creuera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tija tetràgona pilosa, de fulles ellíptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
Creix en herbassars humits de la muntanya mitjana
dividivi
Botànica
Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies, propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades, raïms de flors grogues o blanquinoses i fruits en llegum.
Les beines del fruit són molt riques en taní fins a un 50%, raó per la qual són molt emprades com a adob i com a tint La fusta té aplicacions en ebenisteria
ginestola
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles simples i menudes i de flors grogues en raïms terminals.
Es fa en matolls i vorades de bosc, a les comarques septentrionals del Principat
ginestell
Botànica
Arbust baix, de la família de les papilionàcies, de color verd cendrós, amb branques primes i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues.
Creix en les brolles i els prats calcaris de la muntanya mitjana
lisimàquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les primulàcies, de fulles simples oposades o verticil·lades i de flors grogues o blanques; són pròpies de llocs humits.
erísim
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, amb fulles simples generalment estretes, raïms de flors grogues i fruits en síliqua.
senet
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les mimosàcies, de fulles alternes paripinnades, de flors grogues en raïms axil·lars i de llegums amples i papiracis.
Comprèn unes 400 espècies, algunes de les quals forneixen la droga del mateix nom, tals com el senet d’Alexandria Cacutifolia i el senet de l’Índia Cangustifolia , conreats sobretot a l’Índia