Resultats de la cerca

Estudià música al Conservatori d’Hamburg del 1963 al 1968, on tingué com a mestres Peter Hartmann piano, Egbert Gutsch oboè i Walter Steffens composició En acabar els estudis secundaris, cursà dret i musicologia a les universitats de Munic i Hamburg Des del 1988 és director general de l’Hamburg Staatsoper i de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg i el 1990 ingressà com a professor d' arts administration al Conservatori d’Hamburg El 1996 esdevingué director artístic de la Biennal de Munic Ha rebut diversos guardons, com ara un…

Després de dedicar-se a la pedagogia s’orientà vers la musicologia, disciplina en la qual es doctorà per la Universitat de Rostock Mecklenburg el 1855 amb treballs versats en folklore i en l’oratori Escriví sobre diversos períodes de la història de la música, des del Barroc fins al començament del segle XIX Una de les seves aportacions més importants fou l’especial atenció que dedicà a GF Händel, de qui escriví una biografia que quedà incompleta, i de qui impulsà l’edició de les obres completes sota els auspicis de la Societat Händel, feina que l’ocupà entre el 1858 i el 1894 Després de la…

Després d’estudiar filosofia, ciències naturals, filologia i economia política, es dedicà exclusivament a la literatura S'apartà del naturalisme i es decantà cap al conceptualisme Publicà llibres de poesia Erlösungen ‘Redempcions’, 1891, Aber die Liebe ‘Però l’amor’, 1893, Lebensblätter ‘Fulls de vida’, 1895, Weib und Welt ‘Dona i món’, 1896 També fou autor de novelles Zwei Menschen ‘Dos éssers humans’, 1903, Zwischen Volk und Menschheit ‘Entre poble i humanitat’, 1919 Influït per Nietzsche, Ibsen i els simbolistes francesos, anuncià l’expressionisme amb la seva tendència al patetisme

Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk