Resultats de la cerca

Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que l’havia…

Diplomàtic de professió, recorregué diversos països Estudiós de les llengües i civilitzacions orientals, publicà treballs d’erudició i narracions de caire stendhalià també la novella Les Pléiades , 1874, però l’obra que el féu famós és l' Éssai sur l’inégalité des races humaines 1853-55, on basteix una interpretació de la història humana fonamentada en el concepte de raça, la qual determina, segons ell, una forma més o menys elevada de civilització A partir d’aquesta idea postulà una pretesa superioritat de la raça blanca o ‘ària’, com ell l’anomenà Tot i el seu caràcter pseudocientífic,…

Baró de Gerando Fou membre del consell d’estat de Napoleó I El 1812 fou destinat a Catalunya per a organitzar-hi el règim civil creat arran de l’annexió del Principat a França Fou intendent dels departaments del Ter i del Segre 1812-13 El 1804 havia publicat una Histoire comparée des systèmes de philosophie

El 1698 fou nomenat compositor de la cort de Viena, i l’emperador Carles VI el féu mestre de la capella imperial 1715 Estrenà a la cort diverses òperes, com Psiché 1720 i Costanza e fortezza 1722, bé que actualment és més recordat per la seva música religiosa i pel seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725

Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre

Estudià a Roma i a Innsbruck, on fou ordenat de sacerdot 1912 Es traslladà als EUA, i hi fundà 1914 un refugi per a obrers Workingmen's Hotel Es naturalitzà nord-americà, i el 1918 fundà la Boys Town ‘Ciutat dels Nois’, institució de reinserció social per a nois orfes i desvalguts dins un règim d’una gran llibertat i un gran respecte de l’autonomia de cadascú

Creador del documental “escenificat”, pot ésser considerat el gran mestre del cinéma-vérité Apassionat pels actes quotidians dels homes i per llur comportament, els féu intèrprets de llur vida Fou premiat als festivals de Venècia del 1934 i del 1937 per Man of Aran i Elephant Boy , respectivament Altres films seus són Nanook of the North 1922, Moana 1925, Tabú 1931, Louisiana Story 1948 i Guernica 1949

Dirigí la capella de la catedral d’Anvers 1731-37 i de la catedral de Santa Gúdula de Brusselles 1737-41 És autor de vint-i-dos motets, de misses i d’un recull de Pièces de clavecin 1730 que recorda els d' Ordres de François Couperin

Membre de l’Assemblea legislativa, de la Convenció i del primer Comitè de Salvació Pública 1793, establí el Grand Livre de la Dette Publique Provocà la primera votació contrària a Robespierre, però Tallien l’acusà de malversació i fou exclòs del Comitè Retirat vint anys de la política, fou membre de la cambra napoleònica dels Cent Dies S'exilià a Bèlgica

De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839