Resultats de la cerca

Fill del duc Hug el Gran, vassall del rei Lotari I i després de Lluís V, rebé el vassallatge de nombrosos nobles del N de França, especialment del duc Ricard I de Normandia El 987 morí Lluís V, darrer carolingi Hug es proclamà rei amb l’ajut de l’arquebisbe de Reims i vencé i empresonà el duc Carles I de la Baixa Lorena, oncle seu, que reclamava la corona Fou l’iniciador de la dinastia dels Capet

Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, allegant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí

Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951

El 1616 anà a Itàlia, residí uns quants anys a Florència i Roma i passà també per Venècia i Milà El 1634 anà a París, on Richelieu el nomenà pintor del rei Poca cosa resta de la seva obra de tipus oficial Clèlia passant el Tíber amb les seves companyes castell de Fontainebleau Entre els quadres de tema religiós destaquen el Baptisme de Crist església de Saint-Louis-en-l’Isle, París i Jesús entre els doctors església de Les Andelys, Alta Normandia

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949

Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois Lliurà el ducat de Borgonya 1032 al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer 1054 i Vareville 1058

Una forta tempesta, amb vents de fins a 173 km/h, propis d’un cicló tropical, arrasa diversos països del centre d’Europa i hi provoca més de 60 morts La majoria de víctimes són a França, amb 31 morts a l’àrea compresa entre la Normandia, la Bretanya i l’Illa de França, però també als länder del sud d’Alemanya 15 morts, Suïssa i Anglaterra Posteriorment, el temporal es desplaça cap al sud i origina sis morts més, a Astúries i el País Basc

Durant la Primera Guerra Mundial lluità com a voluntari Membre de l’estat major, participà en la campanya de França 1940 i en la de Rússia 1942-43 El 1944 ascendí a tinent general i prengué part en la batalla de Normandia, però fou destituït juliol arran de l’atemptat contra Hitler Acabada la guerra, fou conseller militar de la RFA i cap 1957-63 de les forces de l’OTAN a l’Europa Central Publicà diverses obres de caràcter històric i teoria militar

Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica