Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort del seu…

Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i…

Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…

Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger…

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot…

Vida El 1595 ingressà al Collegio Germanico de Roma com a nen cantor Quatre anys després rebé els ordes menors, i el 1602 començà estudis al Seminario Romano L’any 1610 inicià la seva tasca com a organista a Santa Maria in Trastevere, i l’any següent obtingué una plaça de cantor a l’Oratorio del Santissimo Crocifisso El 1618 es feu càrrec del magisteri de la capella del bisbe de Pàdua, Marco Cornaro Poc després tornà a Roma, on publicà un llibre d’àries l’any 1620 A Roma obtingué un benefici a Sant Pere, i l’any 1624 és documentat com a mestre de capella de Santa Maria di Monte,…

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la…

Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia Havent tornat a Itàlia, fou professor de teologia a…

Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni…