Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir…

Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà en les disciplines de violí i violoncel Posteriorment, hi estudià cant i guanyà el primer premi del conservatori, mentre treballava a la Comédie Française Debutà a l’Òpera Còmica de París el 1941 amb el paper de Pelléas, que enregistrà un any més tard i que cantà ininterrompudament fins els anys vuitanta Més tard cantà al Theater an der Wien 1946 i al Festival Holandès d’Amsterdam 1948 El 1949 debutà al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York Malgrat tot, centrà la seva carrera a França, especialment a l…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis de piano, clavicèmbal i teoria musical El 1949 tocà per a Radio France Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra 1953, de la compositora…

El 1875 inventà un anemòmetre enregistrador accionat electrònicament, i el 1878, un telèfon de mercuri Dirigí el servei d’installacions elèctriques de l’exposició del 1881 a París, i fou director, amb Charles Richet, de la Revue Scientifique Fill del rellotger i físic  Louis Breguet París, 22 de desembre de 1804 – 27 d’octubre de 1883, era pare de l’enginyer i aviador francès Louis Charles Breguet

Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

Estudià cant privadament i posteriorment fou admesa al Conservatori de París, on obtingué diversos premis entre el 1909 i el 1912 Aquest darrer any debutà a l’Òpera Còmica amb Les contes d’Hoffmann Del 1914 al 1944 cantà de manera gairebé ininterrompuda a l’Òpera de París, on interpretà amb gran èxit òperes de G Verdi, R Wagner i J Massenet CH Krauss la sollicità per a l’Òpera de Viena i el 1938 debutà a Bayreuth, on despertà l’admiració d’A Hitler amb la seva interpretació de Kundry Parsifal Amiga de la família de R Wagner i simpatitzant del règim nazi, tornà a…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París…

Entre les seves obres sobresurten el ministeri de la marina mercant, a París, i l’estació Versalles-Chantiers Fou arquitecte en cap dels monuments històrics 1905, restaurà la catedral i el palau episcopal de Verdun, així com el Palais Royal, a París 1934, i destruí, per aquest motiu, la galeria d’Orléans, realitzada per Fontaine 1828-31 Projectà també una vila en la qual diferenciava el trànsit de vehicles del de vianants